Les polítiques locals d'igualtat han de ser essencialment transversals. Les desigualtats de gènere són conseqüència de la societat patriarcal en què vivim i per tant es donen en tots els àmbits socials. És per això que el seu abordatge ha de ser també transversal. Aquesta transversalitat en les polítiques d'igualtat implica, d'una banda, la integració de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques i, de l'altra, posar en pràctica mesures temporals i específiques destinades a reduir o eliminar desigualtats ja existents en tots els àmbits de la vida. Això requereix, evidentment, una aposta de govern clara que sintonitzi aquestes polítiques d'igualtat amb el projecte de ciutat.
Malauradament, en l'actualitat, a Girona no hi ha aquesta sintonia i, a més a més, existeix una percepció social massa generalitzada que les desigualtats de gènere s'han reduït suficientment perquè fer-hi front no sigui prioritari. Per això ens trobem amb un Pla de Polítiques de Dones que va fracassar des del primer moment. Un pla que va néixer sense pressupost i que va eliminar el concepte d'igualtat del seu propi nom. Un pla que ha declarat inviables més d'un 20% de les accions plantejades inicialment i que no crec que superi el 50% d'accions realitzades a la seva finalització. Un pla que era clarament insuficient ja en el seu plantejament, i l'aplicació del qual ha resultat encara més insatisfactòria.
Això no pot ser. No pot ser que la deixadesa o desinterès d'alguns representants polítics comporti un pas enrere en les polítiques d'igualtat al nostre municipi. És en aquest sentit que Emakunde, l'Institut Basc de la Dona, proposa el disseny i aplicació d'ordenances municipals prèvies a l'elaboració dels plans d'igualtat. Això permetria establir un marc de desenvolupament de les polítiques municipals d'igualtat consensuat que seria d'obligat compliment i amb repercussió a la ciutadania, independentment de qui governés en cada moment.
Si volem que els ajuntaments ?esdevin?guin eines útils en la lluita contra el patriarcat i per la igualtat de gènere, hem d'anar en aquesta línia. Si no, any rere any, 8 de març rere 8 de març, haurem de lamentar que mentre unes lluitem per fer passos endavant, altres ens estiren perquè tornem enrere.
