Homenatge a una entitat que celebra 75 anys o símbols religiosos d’un altre temps al bell mig de l’espai públic? L’escultura instal·lada a la nova plaça dels Manaies de Girona per commemorar l’aniversari de l’entitat ha aixecat una forta polèmica a la ciutat, ja que tant particulars com alguns partits consideren que no s’hauria d’instal·lar una escultura de simbologia religiosa a l’espai públic. El seu aspecte més polèmic són els elements que representen la passió, agrupats a la creu dels impromperis, que han estat qualificats de retrògrads per alguns sectors. De fet, l’editor Quim Curbet ha començat una campanya a través de plataforma Change.org per reclamar-ne la retirada. En canvi, el president dels Manaies, Narcís Reixach, assenyala que l’escultura no pot agradar a tothom, «perquè cadascú té els seus gustos i cal respectar la llibertat d’expressió». En aquest sentit, explica que els Manaies van donar carta blanca a l’artista, Domènec Fita, per elaborar l’escultura, i demanen que es respecti la seva llibertat creativa.
Aquesta Setmana Santa s’ha instal·lat al costat de l’edifici de la Generalitat, entre la Gran Via Jaume I i el passatge d’Emili Blanch i Roig, l’escultura que els Manaies han cedit a la ciutat per commemorar el seu 75è aniversari. La peça consta de tres parts: una que representa un manaia; una altra que representa la creus dels improperis amb els símbols de la passió i una darrera amb la inscripció Confraria Jesús Crucificat. Manaies de Girona. 1751-1940- 1 IV 2015, fent al·lusió a l’any fundacional de la Confraria, l’any en què es va recuperar la tradició de l’entitat i a la data d’inauguració de la plaça i de l’escultura.
La seva instal·lació, tanmateix, no ha agradat a tothom. Una de les veus que s’ha aixecat amb més força en contra l’obra és la de l’editor Quim Curbet, que fins i tot ha iniciat una recollida de signatures a través de la plataforma Change.org. El seu argument és curt i concís: «L'Ajuntament de Girona ha instal·lat un monument als Manaies al centre de la ciutat. Deixant de banda la motivació ben dubtosa i inoportuna d'aquest fet, la simbologia que s'hi representa crec que atempta directament contra les relacions entre creients i entre creients i laics. Demano per tant la retirada immediata d'aquesta escultura».
Segons assenyala Curbet en la campanya, un dels signants de la petició és l’escriptor Josep Maria Fonalleras, que escriu: «Com a creient i membre de la Confraria, puc entendre una presència discreta dels manaies com a patrimoni ciutadà però no pas una exhibició pública d'una simbologia que no em representa ni com a manaia ni com a creient ni, per descomptat, com a ciutadà. La creu d'improperis enmig de la ciutat, i, a més, sense context bíblic, és del tot prescindible».
Crítiques de diversos regidors
També ha demanat la seva retirada el grup municipal de la CUP, que considera que «l’espai públic sempre ha de representar i reproduir els valors cívics que uneixen la societat per sobre de les creences individuals», entenent que «la societat gironina i catalana en el seu conjunt de manera majoritària sempre s’han significat per la seva laïcitat, especialment després dels quranta anys de dictadura, en què l’anomenat nacionalcatolicisme es convertí en la ideologia del règim que es pretenia imposar».
Altres regidors gironins també han mostrat el seu rebuig a la iniciativa. Per exemple, el portaveu d’ICV-EUiA, Joan Olòriz, va escriure al seu blog que «la imatge de la inauguració de la indeguda plaça dels Manaies és un exemple de com s’ha fet amb l’establishment», i va criticar que «avui per avui representa els que es creuen majoria social a la ciutat i que sempre han dominat el poder polític local». També es va mostrar crític a Twitter Xavier Amores (exPSC, ara a MES), que va escriure: «No m'agrada el monument als manaies. Per la pluralitat i respecte a totes les opcions de creença cal garantir laïcitat en espais públics».
Fins i tot el diputat socialista Àlex Sáez, que forma part dels Manaies, va admetre que no li agradava l’escultura, tot i que en va defensar la instal·lació: «No m'agrada l'escultura, ni tal vegada els símbols religiosos però per què negar als Manaies un homenatge en el 75è aniversari?» va dir, a través de Twitter, en resposta a les crítiques de Quim Curbet.
«No pot agradar a tothom»
Els Manaies, tanmateix, es mostren tranquils davant la polseguera aixecada. El seu president, Narcís Reixach, va indicar ahir que «cadascú té la seva opinió i els seus gustos», i va demanar que tothom respecti la llibertat d’expressió. «No podem obligar que agradi a tothom», va afegir.
En aquest sentit, va assegurar que els Manaies van donar total llibertat a l’artista Domènec Fita a l’hora de fer-la. «No li vam donar cap directriu. Nosaltres només la vam encarregar i entenem que es va inspirar en la nostra manera de funcionar, però òbviament a un artista se li ha de respectar la seva llibertat creativa i no se li pot donar cap mena d’instrucció», va indicar Reixach.
