Ricard Masó i Llunes, un dels fundadors de Convergència a Girona i impulsor del premi de novel·la Prudenci Bertrana, va morir ahir als 78 anys a causa d'un càncer. Era geògraf i aparellador, i va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 8 d'octubre de 1936. L'any passat va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva aportació de conjunt a la vida cultural, social i política. Va ser, entre d'altres iniciatives, fundador de la primera empresa catalana de cartografia i promotor de la recuperació toponímica i diputat al Parlament de Catalunya del 1980 al 1992 per CiU.
Tothom el rec0rda com un gran patriota amb "una profunda estima cap a Catalunya", segons va assenyalar l'exdiputat Josep López de Lerma. En un reportatge del Dominical del Diari de Girona del 28 d'octubre de 2001, Masó assenyalava: "Estic enamorat del meu país; el gaudia quan era més jove, recorrent-lo i admirant-lo de dalt dels cims; he actuat sempre, en la professió i en la vida cívica, pensant en Catalunya; per això vaig dedicar-li dotze anys des del camp de la política activa". Va indicar que havia estat "polític circumstancial. En un país normalitzat no hauria estat polític".
Ricard Masó i Llunes era fill de Narcís Masó i Rosa Llunes i a banda de la seva trajectòria política va ser molt actiu dins del moviment escolta, del qual va formar part més de seixanta anys. Va ser membre d'Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans. En els darrers temps havia format part de l'equip organitzador de la darrera Trobada d'Antics Escoltes de Catalunya, Mallorca i València, celebrada a Girona. Va ser comissari de Girona del moviment Minyons Escoltes i també de la Fundació Justícia i Pau. Va escriure articles al Diari de Girona de 1993 a 2003. Professionalment, la seva activitat bàsicament era la d'aparellador. Tot i això, la seva passió era la geografia, i per això, la va estudiar, se'n va fer llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i va centrar l'exercici laboral en la cartografia. Va impulsar una àmplia tasca de recuperació de més de 50.000 topònims de les comarques gironines. També va ser cap del Servei d'Estudis i Documentació de la Diputació de Girona, fundador de la primera Societat de Cartografia Aèria Catalana, membre del consell rector de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i vuit anys professor de cartografia del Col·legi Universitari de Girona.
L'any 1967, Ricard Masó va decidir tirar endavant uns nous premis de literatura, els Bertrana, com a alternativa als guardons oficialistes, els Inmortal Ciudad de Gerona. Ricard Masó va saber que tenia càncer no fa gaire temps i es va anar acomiadant dels seus coneguts, que han estat testimonis que es va mantenir lúcid fins al final. No fa gaire, va rebre una trucada del president de la Generalitat, Artur Mas. Tot i que se sabia que estava malalt, la seva mort va tenyir de dol Convergència. El senador i president local de CDC, Joan Bagué, el recorda com una persona "molt apreciada i estimada". "Tenia criteri i es feia escoltar. Argumentava molt bé. Era un referent per a molts a Convergència".
L'expresident de la Diputació i exconseller del Governació, Joan Vidal i Gayolà, va indicar que era una persona "entranyable" i que quan ell era president a la Diputació, Ricard Masó va tenir "un paper destacadíssim". Mentrestant, l'exdiputat Josep López de Lerma va explicar que van tenir molta relació per temes d'organització interna del partit: "Era un company excel·lent. Va ser clau en la fundació de Convergència a Girona i vam treballar junts per estendre el partit per les comarques gironines". El funeral tindrà lloc demà, a les 11 del matí, a l'església de Sant Feliu.
