El Govern va defensar ahir que s'està complint el cabal ecològic del Ter. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va fer aquesta afirmació durant un acte reivindicatiu de la plataforma Aigua és Vida, que va servir per inaugurar un mural que demana més aigua per al riu. "El cabal és il·legal i ni lleis ni discursos són suficients, perquè el riu està patint un dessecament progressiu", va manifestar el president de la plataforma, Pau Masramon. Vila va respondre a les crítiques i va recordar que amb la nova concessió del 2013 a Aigües Ter-Llobregat (ATLL) es va marcar per primera vegada un topall d'aigua que es pot enviar a Barcelona. "Hem fet més durant aquest mandat que en 20 anys", va defensar.

La plataforma Aigua és Vida aplega 38 entitats catalanes i, entre les seves reivindicacions, hi ha la de més cabal per al riu Ter. Aquesta ha estat una reivindicació històrica a les comarques gironines, ja que el riu fa aportacions per garantir l'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona. Això ha deixat el Ter en nombroses ocasions per sota del cabal ecològic, fixat en 3 m3/s. Per recordar aquesta situació, la plataforma va impulsar, fa temps, la campanya "Més aigua per al riu Ter" que consisteix a penjar diverses banderoles a tocar del riu i un mural pintat sota les vies del tren -a l'altura de la rotonda del rellotge- per reclamar més aigua per al riu.

El president de l'entitat, Pau Masramon, va assegurar ahir que el cabal actual del riu és "il·legal" i que s'està deixant "assecar de manera progressiva". "Ni les lleis ni els discursos ni les mocions són suficients, perquè cada vegada més gent considera inacceptable l'explotació del riu", va alertar.

A més, va acusar directament el Govern d'entrar en contradiccions. Segons Masramon, no poden entendre que, per una banda, proposin un pla de gestió 2016-2021 que consideren que rebaixa encara més els cabals mínims i, per altra banda, donin suport a una campanya que demana més aigua per al riu. "Mani qui mani, plogui el que plogui, mai abandonarem el nostre riu, cal més aigua per al Ter", va proclamar davant del conseller.

Per la seva banda, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va apuntar que s'ha aconseguit que el problema d'aigua al Ter formi part de l'imaginari col·lectiu i que, per això, "s'ha de combatre des de totes bandes". El conseller va sortir al pas de les crítiques assegurant que mai cap govern en els darrers 20 anys havia fet tant pel riu com en aquest mandat. "No s'ha fet tot, però sí grans esforços", va assenyalar. Segons Vila, el "punt d'inflexió" per defensar el cabal ecològic del Ter arriba a inicis del 2013 amb el nou contracte de concessió de la xarxa Ter-Llobregat on, per primera vegada, el Govern marca un límit d'aigua (166 hm3/any) que es pot estirar del riu per abastar Barcelona.

El conseller va apuntar que en anys anteriors -i coincidint amb períodes de sequera- es van arribar a enviar 214 hm3/any. "Hi ha hagut governs que presumien de tenir un color polític més compromès des del punt de vista mediambiental que mai es van acostar a aquestes xifres tan xigents com les d'ara", va sentenciar.

"Coherència" del Govern

Segons Vila, és "coherent" que el Govern participi d'actes amb un rerefons reivindicatiu perquè reconeix que Girona ha estat "molt solidària" aportant durant anys aigua al sistema de l'àrea metropolitana de Barcelona perquè és "deficitari". "És un acte on ens sentim còmodes perquè ha de ser l'administració la que doni solució a aquests problemes", va manifestar. Ara bé, també va reconèixer els esforços fets a Barcelona per reduir el consum i fomentar la reutilització. De fet, va apuntar que Catalunya es troba en la línia dels països europeus més compromesos amb el medi ambient perquè el consum diari d'aigua se situa a l'entorn dels 135 litres.

El conseller va defensar, per tant, que des d'inicis del 2013 el riu Ter compleix el cabal mínim fixat per llei. A més, va afegir que en la nova concessió es preveu que, en anys de sequera, s'enviï encara menys aigua del Ter fins a Barcelona. Una altra novetat d'aquest contracte és que ATLL ha de guardar anualment una bossa de 6,25 milions per si cal activar les dessaladores de Blanes i el Prat de Llobregat, ja que el seu funcionament és molt costós i normalment només treballen al 10% de la seva capacitat.

El conseller va afegir que el repte que té Catalunya des del punt de vista de la gestió dels recursos hídrics passa per modernitzar l'activitat de rec de l'agricultura, ja que s'endú el 70% dels recursos.