Un acord econòmic posa punt final a la batalla encetada arran de la demanda que una treballadora de la corredoria d'assegurances del Col·legi de Metges de Girona (COMG) va presentar davant el Jutjat Social contra el gerent de l'organisme a qui acusava de fer-li proposicions sexuals. La junta de govern del COMG ha resolt trencar la relació laboral amb tots dos. "És un acomiadament", ha precisat el president, Josep Vilaplana. Per tancar l'afer, tant la denunciant com el denunciat percebran uns 15.000 euros d'indemnització cadascun. Vilaplana no ha volgut donar més detalls de l'acord fins que hagi donat explicacions a tots els socis i col·legiats a l'assemblea general prevista aquest dijous a la tarda.
El president del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG), Josep Vilaplana, dóna per tancat l'afer amb l'acord al qual ha arribat l'organisme amb les dues parts. El president no ha volgut donar més detalls perquè primer vol explicar-ho a tots els socis en l'assemblea general ordinària convocada aquest dijous a la tarda. Tot i això, sí que ha explicat que "la relació laboral amb tots dos ha acabat" i, per tant, ni el gerent ni la treballadora demandant continuaran treballant al Col·legi de Metges. "És un acomiadament", precisa.
Segons l'acord, a més, demandant i demandat percebran una indemnització que ronda els 15.000 euros per a cadascun. "Ho explicarem i donarem les explicacions que calgui, però primer ho hem de comunicar als socis", ha explicat Josep Vilaplana. D'aquesta manera, s'evitaria arribar a judici per la demanda que la treballadora va presentar al Jutjat Social contra el gerent, el Col·legi de Metges i el seu president. La demandant reclamava una indemnització de 40.000 euros pels danys i perjudicis causats amb la vulneració dels seus drets fonamentals per assetjaments sexual a la feina.
Proposicions pujades de to
L'empleada, que es va incorporar a la corredoria com a comercial el 14 de juliol del 2014, assegurava que el gerent li va fer contínuament proposicions sexuals pujades de to. Segons relatava a la demanda, temps després de començar a treballar el va anar a veure per demanar-li assessorament per demanar un crèdit. A partir d'aquí, van començar els comentaris amb contingut sexual. "Va començar una campanya d'assetjament constant i persistent, amb converses totalment pujades i tot i comentaris d'índole sexual totalment aliens a la feina", exposava la demanda.
Segons exposava, totes les converses que "es veia obligada a tenir" amb el gerent sempre acabaven amb insinuacions i comentaris sexuals que "no feien més que incomodar i atemptar contra la dignitat" de la treballadora. "El meu llit està fred i m'agradaria que tu l'escalfessis", "He tingut moltes amants i m'agradaria que tu fossis una d'elles", "Un dia vaig sortir del Col·legi de Metges amb una doctora i vaig acabar al llit amb ella, m'encantaria repetir l'experiència amb tu" o "M'agradaria que vestissis més provocativa perquè em posaria més" són alguns dels comentaris que, segons la demanda, li va fer.
A més, també assegurava que li va proposar un viatge a Escòcia i que qualsevol intent d'ella per posar punt final a la situació acabava amb una expressió amenaçant: "Jo tinc totes les liquidacions sobre la taula".
El president ho sabia
Segons continuava exposant la treballadora a la demanda, a principis de gener va decidir posar la situació en coneixement de la seva superior i va parlar amb l'advocat del Col·legi. Les queixes van arribar al president del COMG que, segons l'empleada, la va trucar per telèfon per saber què havia passat. Durant la conversa, li va restar importància a la situació i li va dir que havia de disculpar el llenguatge "barroer" del gerent perquè estava passant un mal moment personal.
Dies després, però, assegurava que la va anar a buscar i va començar a "cridar i a amenaçar-la" dient-li que si alguna notícia es filtrava a la premsa o buscava un advocat l'acomiadarien immediatament. "Deia que això del gerent no era assetjament sexual, sinó només llenguatge barroer i que no n'hi havia per tant si no li havia tocat les tetes ni el cul", apuntava. Aquesta resposta del president va provocar que la demanda també es formulés contra el Col·legi i el seu màxim responsable, que ara haurien evitat el judici amb l'acord.
