El 24 de desembre de 1924, La Vanguardia obria edició amb 6 pàgines d'anuncis i esqueles, i fins a la pàgina 7 no s'hi començaven a trobar les notícies del dia. La revolució industrial que havia culminat en la producció en sèrie de tota mena de productes es feia evident en la publicitat de l'època, el que no sabien els lectors del diari és que aquell mateix dia a Ginebra es constituïa un càrtel de fabricants de bombetes per pactar la durada dels seus productes.
Les bombetes havien de durar 1.000 hores, ni un minut més, si realment volien fer negoci, i els que estaven allà reunits en volien fer, i molt. Des d'aleshores tots els productes de consum s'han produït pensant en la seva obsolescència, de fet la societat de consum s'ha fonamentat en aquesta premissa: tot s'ha de canviar i s'ha de renovar si volem estar al dia, un fet que ha arribat al seu paroxisme en els articles d'alta tecnologia que moltes vegades ja estan obsolets només treure'ls de la botiga.
A Livermore, una petita localitat de Califòrnia, celebren cada 18 de juny un aniversari peculiar: el d'una bombeta que fa 110 anys que funciona ininterrompudament. Al seu costat hi van instal·lar ja fa temps una webcam que enregistra el dia a dia de la famosa bombeta, de fet la càmera en qüestió ja l'han hagut de canviar tres vegades i el filament incandescent continua i continua, perquè aquest estri va ser produït molt abans que el càrtel Phoebus imposés les seves normes a Ginebra.
Sembla estrany que no hàgim estat capaços de trencar aquesta dinàmica perversa, que omple de residus innecessaris el planeta. Cada impressora que llencem a les escombraries, cada pantalla d'ordinador, acaba en abocadors moltes vegades descontrolats. Tots aquests residus seran el llegat que passarem als nostres fills i mentrestant la bombeta del parc de bombers de Livermore continuarà brillant per il·luminar un futur que van planificar uns quants, pensant només en el seu propi benefici.
