Mor Pere Franch, expresident de Caixa Girona durant deu anys i del GEiEG

Pere Franch va presidir el GE i EG entre 1974 i 1977, Caixa Girona entre 1985 i 1995 i també va tenir un paper fonamental en la creació dels estudis universitaris de Girona assumint la Presidència del Patronat del Col·legi Universitari de Girona.

Deu anys a Caixa Girona

Tot i que en aquella época la presidència no era executiva, Pere Franch va tenir un paper rellevant en la transformacio de Caixa Girona durant els deu anys que va ocupar el càrrec. És el president amb més anys a la desapareguda Caixa Girona, només superat per Arcadi Calzada i Joan de Llobet. Prèviament, havia sigut conseller de l'entitat, des de 1978, i vicepresident, des de l'any 1980.

Franch va assumir la presidència de l'aleshores Caixa de la Diputació el 31 de gener de 1985 substituint Josep Maria Ferrusola. Va deixar el càrrec el 15 de juny de 1995 a mans de Joan Paredes Hernández. Durant la seva etapa es va produir el relleu de Joan Vergés com a director general de l'entitat per Aleix Gimbernat. Pere Franch es va bolcar durant els seus anys a Caixa Girona per impulsar l'obra social de l'entitat. La consolidació del centre Joan Riu era una de les seves principals satisfaccions.

L'actual diputat de CiU Pere Macias, que presidia la Diputació quan Pere Franch dirigia Caixa Girona, explicava ahir que era un empresari que pensava molt en l'altra gent i que ja s'havia implicat en la societat civil. "Va donar una visió del que ha de ser una caixa de d'estalvis amb la definició que a tots ens hauria agradat que hagués estat sempre. Era un moment en què les caixes no havien entrat en un espiral de competitivitat que els va portar a desaparèixer. Ell ho administrava com si fos propi, o sigui amb molt de seny i molta cura. Posava els diners com si fossin seus". Macias va indicar que Pere Franch era "callat però et donava confiança quan et parlava" i va assenyalar que "si et deia una cosa és perquè era important". "Sabia administrar-ho tot molt bé. Fins i tot les seves paraules".

Aquella etapa a Caixa Girona també va coincidir amb l'alcaldia de Joaquim Nadal, el qual ahir recordava que tenia una bona relació amb Franch, malgrat la diferencia generacional: "Érem amics. La cordialitat presidia absolutament la meva relació amb ell". A nivell anecdòtic, Nadal recorda que a inici de la dècada dels vuitanta Pere Franch el va convidar a Cap Roig a fer una intervenció davant de la directors de les caixes d'estalvis de tot l'Estat. Allà va avançar una decisió d'una nacionalització que prendria el govern socialista l'any 1982. "Per mi va significar comparèixer en un fòrum de persones molt influents en el món econòmic que van escoltar un alcalde molt primerenc que parlava en un to molt desenfadat de la relació entre el poder i l'economia i el que això podria representar".

Esport i GEiEG

L'esport va ser una de les grans passions de Pere Franch. Fins fa pocs mesos, encara pujava a peu al santuari dels Àngels. L'ascensió a dotze pics de més de 4.000 metres i més de dos-cents tres mil donen fe de la seva vocació per l'excursionisme, el muntanyisme i l'alpinisme. Pere Franch també va ser campió d'Espanya de rem. I, per aquesta activitat esportiva, va ser elegit millor esportista gironí els anys 1959 i 1960.

A més d'un incansable practicant de l'esport, també va ser directiu durant molts anys. En el GEiEG, el club de la seva vida, va assumir diferents càrrecs amb les presidències de Santiago Sobrequés i Emili Caula, fins que va ser elegit president el 9 d'agost de 1974 amb un dels equips directius -la "soca", com es coneixia a l'entitat- més potents que ha tingut el "Grup". Salvador Martí i Lluís Bachs n'eren els vicepresidents i Ricard Alsina, Manel Sarasa, Albert Reig i Tomás Bastit alguns dels directius.

L'actual president del "Grup", Francesc Cayuela, destaca el fet que va participar en el projecte de definició del complex de Sant Narcís del GEiEG i amb la culminació del complex de sant Ponç. Com a grupista, va assenyalar que havia estat cap de secció de rem, va col·laborar amb la pujada als Àngels i sobre tot la seva passió pel muntanyisme.

L'exalcalde Joaquim Nadal també esmentava que, l'especial dedicació que havia prestat Pere Franch a l'obra social i cultural, tant a Caixa Girona com al GEiEG. De l'etapa al capdavant del "Grup", Nadal també destacava que va prendre part en el procés de consolidació d'una oferta de les instal·lacions i la transformació cap a una entitat moderna, al costat d'altres presidents com Lluís Bachs o Emili Caula que van fer una contribució similar. A parer de l'exbatlle aquest gestió al Grup va significar posar el GEiEG al servei de l'esport, en una entitat que havia nascut més com a cultural i excursionista que no pas esportiva i que va acabar essent un referent en l'oferta d'instal·lacions esportives de la ciutat.

Un dinar era una de les "armes" que tenia Pere Franch per resoldre conflictes o desavinences. Manel Sarasa, que va ser membre de la seva junta al GEiEG, i amb qui va comptar llargs anys d'amistat i d'excursions, recordava ahir com Pere Franch va resoldre un problema que va estar a punt de provocar la suspensió d'un Preeuropeu de bàsquet femení que es va celebrar a Girona els anys setanta: "El marcador no funcionava bé. Li ho vaig comentar a en Pere i em va dir que no em preocupés. Es va emportar el delegat de la FIFA a dinar a Palamós. Va tornar tant content que ja no es va fixar en el marcador".

Universitat de Girona

Pere Franch era una persona d'una exquisida cordialitat personal, però fugia sempre del focus públic malgrat els nombrosos càrrecs que va ocupar al llarg de la seva vida. Les entrevistes que va concedir es poden comptar amb els dits de la mà, i gairebé sempre en la seva faceta de directiu esportiu. Una de les activitats més trascendents de Pere Franch per a les comarques gironines, i que com sempre ho va fer intentant passar desapercebut, va ser la seva implicació en la gestació de la que acabaria essent la Universitat de Girona.

Franch va assumir la presidència del Patronat del Col·legi Universitari de Girona l'any 1983. També va ser membre del Consell Social de la Universitat Autònoma (UAB) entre 1985 i 1992. En aquella época, molts dels estudis universitaris que es cursaven a Girona depenien de l'Autonònoma. Quan es va crear el Consell Social de la UdG, l'any 1991, també en va formar part.

En aquesta etapa de servei a la Universitat va treballar molt estretament amb el que seria el primer rector de la UdG, Josep Maria Nadal. Nadal va afirmar ahir en conèixer la notícia de la mort de Pere Franch que aquest és "un dels pares de la Universitat de Girona" i va recordar que, en l'etapa fundacional de la UdG, quan Nadal es "barallava" amb els representants de les insitucions polítiques per tirar endavant el projecte universitari, Franch "anava a parlar amb ells i resolia la situació". Com a president del Patronat del Col·legi Universitari de Girona, Franch va tenir "un paper fonamental en la creació de la Universitat". Ho diu Nadal amb convicció i reclama "un homenatge" que la UdG hauria de dedicar a un dels seus homes fundadors. "Pere Franch va apostar decididament per la Universitat en una època que molts no ho veien clar", assegura Nadal. L'exrector defensa que presidents del Patronat del Col·legi Universitari com Pere Franch, Salvador Carrera o Casellas van fer una feina "molt més important" que la feta després des del Consell Social, perquè van "apostar institucionalment a favor de la Universitat", en canvi, no tenen tanta visibilitat i per això "se'ls hauria de fer un reconeixement".

Pere Franch estava casat amb Anna Maria Saguer i tenia quatre filles. Aquest matí a les deu se celebrarà una misa per la seva memòria a l'església de Sant Josep.