La Meritxell Yanes Font és actriu, narradora i directora, un espècimen rar i espectacular de dona, que abans només es mostrava en les fires dels pobles previ pagament d'una moneda de curs legal i que anava a parar a la gorra del cobrador. Ara ella ens fa la crònica de la seva nombrosa família -paterna i materna- a la Sala La Planeta de Girona i podem pagar còmodament l'entrada a través d'internet.

Cada entorn familiar crea un imaginari poblat d'herois, comparses i brivalls, de tragèdies quotidianes i farses de sala d'estar. El món gira, tot gira i gira, però a l'entorn de la flama fràgil de la llar familiar. Són vides i morts, noms i cognoms, rostres en fotografies desdibuixades pel temps i sabates desaparellades, que apareixen i desapareixen, no se sap mai com, de les caixes i les maletes.

Com en totes les nostres famílies, sempre hi ha una guerra civil pel mig, un abans i un després, llunyà i remot però present tothora. Com en totes les famílies hi ha algú que recorda perfectament el que va fer el 18 de juliol de 1936 a les 10 del matí i algú que ha oblidat tota la vida el que va passar després, això sí, tots tenen present que les millors coses passaven en dissabte, perquè era el dia de recollir el sobre de la paga i perquè l'endemà era diumenge.

La Meri ha comprès una lliçó fonamental: que les grans històries comencen en un mateix i que l'univers s'expandeix però en anells concèntrics a partir dels nostres peus, submergits en el cossi de la infantesa. Potser la suma de totes aquestes experiències són els quilòmetres que ens proposa la Meri a La Planeta, a través de les sabates que ens va ensenyant, un espectacle que conclou -i que commou- amb el que ja sabíem, però que no hem d'oblidar: que cap història mereix morir.