Després d'un final de legislatura sacsejada per un ajuntament de Girona farcit de regidors i regidores sense adscripció delegada per les urnes i d'una Diputació amb divorcis latents radiats per alguns dels seus protagonistes en directe, les incerteses de les setmanes a venir semblen més aviat engrescadores i estimulants.

Per exemple, amb qui pactarà l'alcalde Puigdemont? Acceptarà ERC convertir-se novament en el soci del cartipàs, tal i com va fer en l'etapa del tripartit i que li va costar perdre tota representativitat? O serà el nou PSC qui acceptarà convertir-se en el catalitzador de l'estabilitat del govern de la ciutat i així exorcitzar els mals auguris preelectorals? O, amb els quatre anys d'experiència en solitari sobre l'esquena, optarà l'alcalde per seguir amb majoria simple? Aquesta darrera no és una possibilitat a descartar. La llista de CiU és la que arrossega més experiència en gestió municipal. Seria, podríem dir, un mal menor. Caldrà veure quina correspondència de regidories és capaç de fer el batlle. Hi ha qui diu que la sacsejada en la nova combinació de regidors serà interessant.

I a la Diputació de Girona? Què hi passarà? D'entrada sembla clar que el vell pacte que un alcalde d'Unió en tindria la presidència s'ha trencat en mil bocins. Alcaldies en mans d'Unió com la de Salt poden saltar pels aires. I d'altres, de tota la vida com la de Platja d'Aro, s'aguantaran pels pèls en un darrer moviment de cintura pactista. A tot plegat s'hi ha de sumar la irrupció de la CUP a la vella institució. La Candidatura d'Unitat Popular ha deixat la pubertat política i viu una madura adolescència que promet maneres. I ja sabem què ha passat quan la CUP ha obert la finestra d'alguna institució hermètica. Pregunteu si no a la gent de Reus!

Si no en teníem prou, ara resulta que arriba a la capital del Ter Joc de Trons. Ben mirat no sé si tindrà a veure amb la monumentalitat del barri vell o si faran servir Girona com a inspiració argumental.