Diuen que la vida és com les onades del mar: les coses van i vénen com glopades d'aigua salada que, sovint, quan han llepat la platja només en queda la sorra. El Vol Gastronòmic marxa i arriben les queixes per les taules de les terrasses. Un consistori marxa i n'arriba un altre ple de cares noves i dubtes existencials. Marxa l'esperança de veure el Girona FC a primera divisió però arriba Joc de trons per elevar els esperits més entristits. Però recordem que sempre queden granets minúsculs entre els dits dels peus i que, per més que te'ls vulguis espolsar, et recorden que alguna cosa va passar.
Del Vol Gastronòmic en quedarà l'aiguabarreig de que una bona idea costa que qualli a la nostra ciutat. Ens costa que les idees atrevides es converteixin en èxit si no les porta algú de fora. Si la gent del Vol hagués maquillat el projecte com un invent barceloní o americà segurament hagués triomfat. Però ara només en quedarà sorra en forma d'hemeroteca.
Estar per dos anys tan prop de primera i quedar-se amb les ganes és un trauma difícil de suportar pel tifosi gironí. Potser aquest any que ve hi tornem amb l'ajuda del nou propietari i noves incorporacions. Però la sensació de pedra a la sabata que arrossegarem alguns mesos ens farà, potser, mirar-nos amb excessiva prudència la nova temporada.
La composició del plenari municipal d'aquests darrers quatre anys ha deixat una visió esperpèntica del que mai hauria de ser la política localVuit regidors no adscrits de vint-i-cinc és un fracàs del model de gestió política actual i exigeix una revisió a fons de la llei electoral. Un cop passada l'onada han quedat les carreres d'alguns polítics, i especialment polítiques, com petxines buides sobre la sorra, resseques i sense vida.
Esperarem que l'aigua reculi i ens deixi veure què quedarà al seu pas. Voldria que ni el tema de les terrasses ni el nou cartipàs municipal fossin castells de sorra. Encara que ben mirat no anirien malament com a decorat de Jocs de trons.
