L'última xefla d'El Cercle

El local gironí tanca portes en una nova nit màgica

07.07.2015 | 07:30
L'última xefla d'El Cercle

L'establiment situat al carrer Ciutadans de Girona es va acomiadar dijous, després de 18 anys de vida, amb la més concorreguda de les seves populars trobades de músics, amb moltes paraules d'agraïment, felicitacions, cançons clàssiques i algunes llàgrimes.

Entre brindis i brindis, molta suor, alguna llàgrima que s'escapava, molts sentiments aflorats i la música en directe que no deixava de sonar. A molts els havia agafat per sorpresa i no deixaven de preguntar com podia ser que aquest local tan emblemàtic que, en els darrers tres anys s'havia convertit en tot un referent de la sovint maltractada nit gironina tanqués les seves portes gairebé d'un dia per l'altre. La resposta és complexa, de fet ningú gosava encertar els motius, però no per això van deixar de riure, cantar, recordar moments viscuts en aquest petit oasi enmig del desert, seguint la intensa vetllada que es va viure la nit de dijous a El Cercle de Girona.

Era l'oportunitat d'acomiadar-se, el temps dirà si de forma definitiva o temporal, d'un local que ha fet història i l'afluència va ser massiva. Una Jam Xefla, la trobada de músics impulsada per en Xicu Rovira, en David Abad i en Jordi Clà, que es convertia cada dijous en un refugi màgic per a cantants, poetes, bohemis i qualsevol que estigués disposat a gaudir d'una proposta tan fresca com irreverent, va posar el punt i final a la vida d'un d'aquells locals que deixen empremta.

A la banda sonora espontània de la vetllada, que des de dins d'una sala del local plena de gom a gom anava inundant tots els espais, no hi van faltar cançons com Imagine de John Lennon, Knockin' on Heaven's Door de Bob Dylan, L'Estaca de Lluís Llach o un clàssic del cançoner mexicà com és El Rey, que va comprimir en pocs minuts tota la nostàlgia acumulada.

Des de fora i darrere la barra, mentre les cerveses s'anaven esgotant, en Xevi, en Marc, la Montse, en Ferran i l'Irene no deixaven de rebre paraules d'agraïment, abraçades i felicitacions per la feina feta en aquests anys. I és que, tal com deia l'afegit de «Cultura i Begudes», El Cercle ha estat molt més que un bar de copes. Ha estat un viver d'artistes. Les seves parets han vist despuntar músics com la Paula Grande, la Namina, la Marianna, en Bollo o en Jo Jet i la Maria Ribot.

També hi ha hagut temps per a la poesia i l'art. Amb els Magic Room, el club literari per excel·lència de la ciutat en què l'Alexandre, en Jaime, l'Eva, en Pau o en David, entre molts altres, convidaven els gironins a degustar la millor essència literària, amb homenatges a Pessoa, a Ovidi i a moltes altres figures de les lletres. El final precipitat del local que acollia aquestes trobades ha fet suspendre la 34a entrega, prevista pel 14 de juliol. Els seus organitzadors han anunciat que les trobades no tindran continuïtat, almenys de moment.

L'alegria desfermada en un primer moment es va anar transformant, conforme anaven passant les hores i s'acostava l'hora d'abaixar la persiana, en una sensació agredolça, de buidor i d'incertesa sobre el futur d'un local que, passi el que passi, ha deixat un pòsit creatiu per l'imaginari col·lectiu que serà impossible d'esborrar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema