Ala tertúlia de l'altre dia a FEM Girona, tres regidores i un regidor de l'ajuntament de Girona parlàvem de la crisi, dels comerços que tanquen a la ciutat, dels que obren, dels projectes empresarials però que són també, i sobretot, projectes de vida. Vam acabar parlant dels epígrafs i de la pressió impositiva a què estan sotmesos els autònoms al nostre país. Una pressió brutal! (Per això tothom vol feines que portin inclosa la filiació a la Seguretat Social). El que jo no sabia és que a França l'impost d'activitats econòmiques (IAE) és 0€. 0€! A Holanda, 50€ al mes. I a Espanya... doncs com a mínim 260! Tant si les coses et van bé com malament. (Això és una de les coses que al nou país, ara que ja ho tenim encarrilat, amb una llista nova de trinca que fa molta patxoca, haurem de canviar.
Per què volem un nou país perquè la gent visqui millor, oi?, fins i tot els autònoms, que no tenen dret a posar-se malalts ni res!) La tertúlia radiofònica girava a l'entorn dels negocis, però jo pensava en els autònoms creadors. La gent que escriu, que fa teatre, que pinta, que compon música... La gent de la cultura. Una novel·la costa d'escriure. Un any, dos anys. Molts mesos de solitud i pocs ingressos. Creant. Fent cultura.
Crec que no som conscients de les conseqüències que té per a una ciutat -i un país- reduir la inversió en cultura emparant-se en la crisi, com tampoc no som conscients del cost elevat que tindrà no fer avui tots els esforços que calguin per aconseguir que la cultura arribi a totes i a cada una de les persones de la ciutat, de totes les edats, condicions i barris. Perquè sense els creadors i el públic consumidor no hi ha cultura, i sense cultura no hi ha ciutadans crítics, interrogants, vigilants. Sense cultura les ciutats no es transformen.
El grup d'ERC-MES a l'Ajuntament vam ajudar a aprovar el cartipàs de l'equip de govern a canvi de tres mesures concretes, que reverteixen directament en les persones: el Pla de xoc de la Devesa, les bonificacions en el bitllet de bus per a joves i majors de 65 anys i multiplicar per dos la dotació -de 50.000 a 100.000€- de les beques Kreas, i fer que s'hi puguin també acollir els creadors de l'àrea metropolitana. D'aquesta última mesura n'estem particularment orgullosos, perquè beneficia directament la base de la cultura, als creadors individuals, de peu.
Perquè, insistim, nosaltres creiem que la cultura ha d'arribar a tots els barris i a tots els públics. Això vol dir que cal un esforç d'imaginació alhora de captar nous públics i un esforç d'imaginació alhora de captar nous públics i un esforç de voluntat per portar i fer cultura en llocs de la ciutat on un no està acostumat que se'n faci. Aquí rau la dificultat i el compromís que ha de tenir el govern de la ciutat.
No em puc estar de fer una observació: veig que els creadors són poc cridats a parlar del procés d'independència. Debaten poc. Se'ls pregunta poc. O potser és que són ells que no volen participar-hi? Doncs cal que hi siguin. Sense creadors compromesos i crítics el nou país no tindrà cap sentit.
