El TC confirma la condemna a dos joves per cremar fotos del rei el 2007

Vuit anys després de la crema de fotos del rei a la plaça del Vi de Girona, per protestar contra una visita de l'aleshores monarca Joan Carles I a la ciutat, el Tribunal Constitucional (TC) ha dictat sentència. Desestima el recurs de la defensa de Jaume Roura i Enric Stern i confirma la resolució de l'Audiència Nacional, que va condemnar els dos acusats a 15 mesos de presó (pena substituïda per multa de 2.700 euros cadascun) per un delicte d'injúries a la Corona.

«Anirem fins al final, que ara és recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg», va afirmar l'advocat dels condemnats, Benet Salellas.

El recurs davant el Tribunal d'Estrasburg es basarà en què cremar fotos del rei és un acte de protesta emparat per la llibertat d'expressió i, per tant, no s'ha de castigar als tribunals. Salellas ha lamentat que «un cop més», les altes institucions espanyoles demostrin que són una «autèntica maquinària de guerra». «No volem malpensar, però ens sembla curiós que la sentència surti ara després d'estar anys al Constitucional», va apuntar.

El ple del Tribunal Constitucional va confirmar la sentència amb vuit vots a favor de ratificar la condemna i quatre en contra. «Justament, els vots particulars són els dels magistrats catalans i del País Basc», va assenyalar l'advocat.

Després de la notificació de la sentència, un quarantena de persones es van concentrar a la plaça del Vi -el lloc on es van cremar les fotos- per mostrar el rebuig a la resolució del Constitucional. Salellas va criticar durament els arguments esgrimits pel TC. «Assimila cremar fotos amb el discurs d'odi, ens sembla una banalització i un error», va afirmar.

De fet, la sentència conclou que la llibertat d'expressió no pot avalar un acte amb «connotacions violentes» com és, argumenta, cremar fotografies del rei. «L'anomenat discurs d'odi també són manifestacions que persegueixen fomentar el rebuig i l'exclusió de la vida política, i fins i tot l'eliminació física, de qui no comparteix l'ideari dels intolerants», exposa el l'escrit del Tribunal.

La sentència conclou que «cremar en públic la fotografia o la imatge d'una persona comporta una incitació a la violència contra la persona i la institució que representa, fomenta sentiments d'agressivitat contra la mateixa i expressa una amenaça». «És un acte no només ofensiu, sinó també incitador a l'odi, en la mesura que la cremació de la seva imatge física expressa que són mereixedors d'odi i exclusió», ressalten els magistrats.

Argumentació cínica

«La justificació per mantenir la condemna argumenta, de forma cínica, que cremar fotos del rei és discurs d'odi, banalitzant un concepte que es va encunyar contra actituds xenòfobes i racistes que incitaven a la violència contra ètnies i minories», va criticar Benet Salellas que espera que el tribunal d'Estrasburg doni cobertura legal a la llibertat d'expressió «com no fan les institucions espanyoles».

Segons Salellas, la sentència és «una reacció desproporcionada per protegir la institució de la monarquia i arriba fins al punt absurd de comparar monarques amb minories ètniques». «Només faltaria que siguin ells qui ens digui de quina manera hem de protestar, ens defensarem fins a les últimes conseqüències», va advertir.

A l'acte també va participar el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, que en el mateix sentit va assenyalar que aquesta sentència és una nova oportunitat perduda de l'Estat espanyol per abandonar pràctiques del segle XIX i entrar, com a mínim, al segle XX. «Per al poble català, és una oportunitat per recollir el guant i veure que en els mesos que vindran la desobediència estarà a l'ordre del dia», va apuntar.

«Nosaltres seguirem al peu de canó i l'esquerra independentista ara som molta més gent i molt més forts, amb la fermesa i determinació d'acabar amb la monarquia i destruir l'Estat espanyol per aconseguir la llibertat del nostre poble», va concloure Majoral.