Pluges de tardor

El risc de situacions meteorològiques sense control es pot repetir i les estadístiques no serviran de gaire res

31.08.2015 | 17:45
Pluges de tardor

Quan aquests dies d´agost he vist de manera reiterada les imatges de pobles i ciutats afectats per desbordaments de rius i rieres, amb places i carrers inundats, cotxes destrossats, camps completament negats i collites de fruita malmeses com a conseqüència d´unes pluges anormals, he pensat inevitablement en Girona. Què hauria passat si arriben a caure 40 m3 o més durant unes quantes hores seguides?

És possible que es repeteixi el malson de la ciutat inundada a causa del desbordament de l´Onyar? Si hem de fer cas de les estadístiques, no hi ha gaire perill que això es pugui produir durant l´estiu, ja que de les 113 riuades que s´han datat des de ­l´any 1363, només en dues ocasions aquestes es varen produir durant el mes d´agost i tan sols una al juliol i una altra al juny. El problema, però, no ha desaparegut i el risc de situacions meteorològiques sense control es pot repetir i, quan això es produeixi, les estadístiques no ens serviran de gaire res.

Efectivament, com molt bé recull un llibre que fa una colla d´anys va editar l´Ajuntament, al segle XIV es parlava dels problemes derivats de la possibilitat d´inundacions a la ciutat i, més endavant, ja entrat el segle XVI, es plantejava seriosament la possibilitat de «girar el Ter». En una memòria tècnica elaborada l´any 1841 es proposava concretament el desviament de l´Onyar per darrere la muntanya de Montjuïc, de tal manera que desemboqués al Ter a l´altura del Congost per poder, així, solucionar definitivament el problema dels aiguats.

L´autor del treball, un tal A. Matamoros, afirmava que «pocos o ninguno serán los vecinos que no hayan visto este riachuelo comúnmente miserable (l´Onyar) salirse de madre, anegar nuestras plazas y calles, amenazar de muerte nuestras vidas y fortunas y arrancar de cuajo puentes tan macizos». Si hem de fer cas, però, de les estadístiques, els mals no ens vindran durant l´estiu, sinó en els mesos de tardor. Segons els registres que s´han fet d´aquestes 113 riuades que ha patit la ciutat, més del seixanta per cent han tingut lloc durant els tres mesos de tardor i, d´aquests, el més actiu ha estat l´octubre, el de les Fires i Festes, amb 31 inundacions perfectament datades. En aquest curiós rànquing pluvial, hi segueix el mes de desembre, amb 20 inundacions enregistrades, i després ve el novembre, amb 17.

Curiosament, els mesos tradicionalment més plujosos com poden ser abril i maig, Girona només ha patit sis i cinc inundacions respectivament. És a dir, si fem cas d´aquestes dades estadístiques, ens han de preocupar les pluges de tardor. Però malgrat que des de fa cents d´anys s´han fet múltiples estudis, projectes i propostes per eludir el problema dels aiguats a la ciutat, el cert és que encara no s´ha aconseguit aniquilar definitivament el fantasma de les inundacions a Girona.

Es va eixamplar el llit de l´Onyar i es va regular el Ter amb la construcció de la presa de Susqueda, obres que certament han estat cabdals a l´hora de reduir la dramàtica estadística dels ensurts històrics. Però el risc encara hi és, no ens enganyem. Els terrenys inundables a Quart, les preses de laminació, la supressió de la plataforma o plaça de Catalunya són projectes que en determinats moments s´han posat sobre la taula com a possibles solucions al problema endèmic de les inundacions a la ciutat de Girona però que l´Agència Catalana de l´Aigua ha deixat una i altra vegada al seu profund calaix de l´oblit.

Cal suposar que quan unes intenses pluges de tardor hagin descarregat amb fúria i l´embat de les aigües desfermades hagin tornat a inundar les places i carrers de la ciutat, desempolsaran un vell projecte i prometran una altra mesura que, aquesta vegada sí, serà la definitiva. I aleshores, afegirem una altra data a l´estadística.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema