L´elecció de Girona per al rodatge d´alguns episodis de la propera temporada de la sèrie Joc de trons, creada per David Benioff i D. B. Weiss per a la cadena HBO, està essent tot un fenomen d´abast internacional. Aquesta, però, no és la primera vegada que s´utilitza la ciutat com un plató natural. Ara és la televisió, com també ho fou fa justament vint anys la sèrie Secrets de Família, escrita per Maria Mercè Roca, gràcies a la qual molta gent de Catalunya va descobrir altres indrets de la ciutat, especialment el barri de Sant Narcís. Però n´hi ha més.

Un rodatge del qual encara avui es parla, i no sempre per motius cinematogràfics, va ser el que l´any 1951 va tenir com a escenari la plaça de toros de Santa Eugènia, on Mario Cabré es guanyava els favors de l´Ava Gardner al film Pandora y el holandés errante fins al punt que un gelós Frank Sinatra va decidir creuar l´Atlàntic i plantar-se a terres gironines per tal de rescatar la seva estimada de les urpes del torero. A finals dels anys seixanta era el director espanyol José Maria Forqué qui escollia Girona per rodar la comèdia Estudio amueblado 2-P, film protagonitzat per Fernando Fernán Gómez, José Luis López Vázquez, Amparo Soler Leal y Esperanza Roy. L´apartament que donava títol a la pel·lícula el situaven a la casa que hi ha entre el carrer de la Força i els Quatre Cantons i tots els espectadors gironins que omplíem l´Albéniz fèiem exclamacions de sorpresa i admiració quan reconeixíem aquell racó de la ciutat.

Ja amb la democràcia, l´any 1987 Jaime de Armiñán va triar Girona per rodar-hi Mi general, la història d´uns militars d´edat avançada obligats a fer un curset intensiu per posar-se al dia sobre nous sistemes tecnològics amb la participació estel·lar de Fernando Rey, Fernando Fernán Gómez, Mónica Randall y Héctor Alterio. Més recentment, David Trueba traslladava la novel·la de Javier Cercas Soldados de Salamina a la pantalla i, per tant, els llocs del llibre eren presents a la pel·lícula tot i que en aquest cas l´Ariadana Gil assumia el rol del periodista investigador, amb la qual cosa els espectadors hi vàrem sortir ­gua­nyant. Però segurament les que més van saber utilitzar la màgia dels monuments i el Barri Vell de la ciutat com a elements visualment potents foren, per una banda, la translació al cinema de la novel·la El perfum de Patrick Süskind per part del director Tom Tykwer, amb Dustin Hoffman de protagonista, en un rodatge que es va fer a Girona gràcies a la intervenció en la producció del periodista gironí Edmond Roch i, per l´altra, el film francès El monje de Dominik Moll, amb Vicent Cassel i la Geraldine Chaplin fent de mare abadessa. Segur que me´n deixo, és clar, però cal esmentar com alguns dels darrers rodatges cinematogràfics que han utilitzat espais de la ciutat com a plató abans de l´esclat del Joc de trons els de Murieron por encima de sus posibilidades, ­d´Isaki Lacuesta, i Dos a la carta, del director gironí Robert Bellsolà.

Amb bon criteri, l´Ajuntament de Girona va seguir l´exemple de Barcelona i va crear el Girona Film Office, que té com a objectiu l´estimulació de la ciutat com a plató cinematogràfic. Tenen un escandall de taxes que es cobren en funció del tipus de filmació i dels carrers a utilitzar però no representen cap fortuna. Amb tot, la normativa preveu l´exempció de taxes en el cas que es consideri prioritari l´objectiu que es persegueix. Penso que el rodatge d´aquests dies és un d´aquests casos, ja que és evident la promoció turística que generarà l´emissió de la propera temporada de Joc de trons. Les molèsties que puguin ocasionar a veïns i comerciants cal agafar-se-les com una obra pública que emprenya però que, un cop acabada, tothom reconeix que pagava la pena el sacrifici de les incomoditats.