Ara que el Vol Gastronòmic és fora he de confessar que he après molt del que ha passat. I sobre de com els fracassos aquí són epitafis d'un model de ciutat. A Girona celebrem amb festa el desgavell dels negocis que s'enfonsen, més que no pas l'arribada de noves oportunitats. La fotografia d'una colla de gironins propers a la CUP celebrant el desmuntatge del Vol ha estat carregada d'oportunisme polític més que de significat útil per a la millora de la qualitat de vida dels gironins. És igual de ridícul que si algú organitzés una farra per celebrar que la coneguda productora musical gironina identificada amb la mateixa organització política, i que ha gaudit per anys de preferències, deixés de ser l'escollida en l'organització d'esdeveniments municipals.

En aquesta ciutat ens hem atrevit a definir la mola de ferro blanc i vidre sobre l'Onyar com d'horrorosa i lletja, però admirem amb veneració a una colla de ciutadans en calça curta i armadura de fireta desfilant a ritme de timbals pel carrers atapeïts.

Hem qüestionat si l'Ajuntament ha tractat el Vol amb nul·la cura del bé públic mentre els darrers anys els diners de l'erari han sortit a cabassos per pagar iniciatives de ridícula admiració, com posar un mòdul prefabricat amagat sota vegetació estrangera sobre l'oficina de turisme de la Rambla, amb una escala al bell mig del carrer que mai ningú va fer servir. Però evidentment el Niu no era el Vol, malgrat ser membres de la mateixa família.

I si els de Jocs de trons no tornen l'any que ve organitzarem una orgia col·lectiva al mig de la plaça de la Independència per honorar els déus de la imbecil·litat. I escriurem més estupideses a les xarxes socials, que és cosa de valents. No sé... què voleu que us digui. A l'empresa del Vol no li han anat bé les coses; l'Ajuntament ha tingut una estratègia comunicativa i d'implicació nefasta i excessivament superba. D'això no en tinc cap dubte. Però tampoc que la lleugeresa amb la qual els gironins afrontem noves oportunitats augura hiverns freds. Molt freds. Massa i tot.