L'any 1940 és recordat per molts gironins de l'època com un dels més dramàtics de la història, no només de la ciutat sinó de bona part de la província: aquells 18, 19 i 20 d'octubre, els aiguats de Sant LLuc van provocar el desbordament de rius com el Ter, el Fluvià, la Muga o l'Onyar, deixant al seu pas una desena de morts i importants destrosses materials. D'aquella data se'n compleixen 75 anys i des de llavors Girona ha vist com l'aigua dels rius ho inundava tot de nou fins en dues ocasions. Podria, però, repetir-se aquella situació en l'actualitat? Quins riscos existeixen encara? I sobretot, quin paper jugaria l'Onyar davant un aiguat com el de 1940, com a riu urbà que travessa la ciutat? Aquestes són algunes de les preguntes que ahir van intentar resoldre diferents experts en la xerrada L'Onyar un riu urbà, organitzada pels Amics de la Unesco de Girona i presentada per l'escriptor Jordi Dalmau.

«Girona i l'Onyar han viscut sempre un idil·li i com en tota relació han passat èpoques bones i altres de catastròfiques» resumia la geògrafa Anna Ribas abans de fer una aproximació històrica del creixement de l'Onyar al seu pas per la ciutat. «La primera inundació documentada a Girona data del segle XII, moment en el qual les cases van començar a ocupar la banda dreta del riu», explicava Ribas davant d'una cinquantena de persones, afegint que des d'aquell moment es registren uns 150 episodis d'inundacions. «A principis del segle XX, l'Onyar es va convertir en un espai d'activitat econòmica i de trobada social, però hi havia el perill constant de patir inundacions tal com va passar el 1962 o el 1970» repassava aquesta geògrafa de la UdG, que va recordar que tot i haver-se plantejat alguns projectes per resoldre el problema i haver recuperat el vessant més funcional i estètic del riu els últims 30 anys, «mai s'ha d'oblidar la història».

Tot i això, però, els desbordaments no són l'únic efecte negatiu que va tenir la urbanització de l'Onyar a la ciutat. «L'espai formigonat intercedeix en la connexió natural entre el Ter i l'Onyar provocant que es generi més vegetació com boscos de ribera, que en cas de fortes pluges podrien causar un tap», explicava el biòleg Ponç Feliu. Aquest científic també va explicar la situació actual de la flora i la fauna d'aquest espai que no està protegit. «De peixos autòctons de l'Onyar com l'anguila o l'espinós pràcticament no en queden perquè existeixen punts on no poden avançar i colonitzar la zona, i ara hi han espècies invasores com el barb de l'Ebre» subratllava Feliu, qui puntualitzava que «el riu és molt més que una làmina d'aigua» i que caldria fer-ne «una millor gestió».

La intervenció més «futurista», però, la va fer l'enginyer industrial, Joan Gaya, qui va mostrar els riscos existents en l'actualitat en aquest riu com els colls d'ampolla que es generen en punts com a Plaça Catalunya o al Pont de Lorenzana o el creixement de la vegetació de l'illa del Ter, que podria provocar un «gran tap» en cas de crescuda exponencial del riu. «El 1940, aquesta illa era molt més petita. Si ara passés el mateix, l'impacte seria molt més gran», deia Gaya. «El risc d'avui és inferior al de 1970? No ho podria dir», concloïa Gaya, tot recordant que «és necessari» un manteniment i redisseny de les lleres.

«Avui fa 45 anys i 7 dies que l'Onyar es porta bé, però seguim depenent dels capricis del mal temps» constatava Dalmau, qui va recordar també que la majoria d'inundacions es van produir el mes d'octubre.