Per Tots Sants, la ciutat de Girona es converteix en un gran aparador d'art i de productes artesanals i gastronòmics que, any rere any, atrau milers de visitants que no es volen perdre la tradicional cita. Sigui per comprar un quadre o un embotit, passejar en família o simplement per festejar aquesta data assenyalada, els gironins acudeixen en massa al Barri Vell, on es reparteixen desenes de parades que venen objectes i aliments de tota me?na. Tot i que enguany la Fira del Dibuix i la Pintura celebrava el seu mig segle d'existència i la festivitat queia en diumenge, la percepció entre els paradistes era de menys visitants que en edicions anteriors, encara que la ciutat estava plena de gom a gom. "Hi ha gent però no és pas dels anys més forts" deia l'artista Carme Vallmajó qui exposava els seus olis i aquarel·les sobre Girona a la plaça del Vi. "Si ho comparo amb altres anys, de vendes podria anar molt millor" afegia l'artista gironina. Una opinió que reafirmava la ceramista Maria Redón. "De gent n'hi ha menys i, tot i que s'interessa i mira molt, les vendes estan sent molt fluixes" constatava l'artista.

La mateixa sensació regnava entre els visitants, que agraïen la tranquil·litat a l'hora de passejar sense aglomeracions però que, per contra, destacaven que hi havia menys parades i varietat que altres anys. "Crec que en aquesta edició hi ha menys oferta per triar" opinava la Rosa Güell de Banyoles, qui tot i així portava dues pintures sota el braç. "M'he firat una mica" afegia contenta. La Goreti Olivet, en canvi, marxava sense haver trobat el quadre que buscava. "L'any passat vam venir per venir, però avui el nostre únic objectiu era comprar un quadre. Estàvem oberts a fotografies o quadres, tot menys paisatges. Però no hem trobat res que ens agradés" explicava aquesta altra veïna de la capital del Pla de l'Estany, que va marxar amb les mans buides.

El cel encapotat que va amenaçar tempesta durant tota la jornada tampoc va contribuir a fer més massiva la convocatòria. "De moment, el temps aguanta" deia en Ventura Riera, qui observava els núvols des de la seva parada de minerals. "Esperem que aguanti, perquè de moment, tot i que hi ha ?menys gent, les vendes van prou bé" afegia Riera. Justament en la seva parada diversos avis i pares acompanyats de fills i néts, desplegaven llargues llistes amb les pedres que els faltaven a la col·lecció. "Els clients saben molt bé què volen" remarcava aquest paradista banyolí.

Uns metres més enllà, el pintapedrer Ivan Rovira explicava a una jove la tècnica que utilitza per elaborar les seves originals joies fetes amb pissarra. "La gent ens pregunta moltes coses, perquè nosaltres portem un producte una mica diferent que no estan tan acostumats a veure", assenyalava aquest artesà d'Igualada. "Molts dels clients que vénen ja ens coneixen de l'any anterior o d'altres fires, i vénen expressament a buscar-nos" afegia Rovira, qui tenia l'expositor al carrer Ciutadans. Una via que, justament en aquest data, solia estar atepida per tots costats, però que ahir mostrava un aspecte més espaiós: sense aglomeracions ni problemes de circulació. "Es passeja molt millor que l'any passat. Pots caminar amb tranquil·litat i sense que t'empenyin per tots costats" constatava satisfet Jordi Cases acompanyat de la seva esposa, qui subratllava que acudeixen cada any a la Fira "per tradició". Entre les diverses parades que s'estenien per la Rambla llibertat, el carrer Santa Clara o plaça Catalunya, entre altres espais, hi havia ?brocanters, pintors, joiers o artesans del vidre i s'hi podien trobar des d'embotits de tota mena, fins a pipes de fusta fetes a mà, titelles, cistells o joguines. Davant d'un expositor de cremes i productes aromàtics, la Montse Rodeja olorava la varietat de fragàncies. "M'agraden les coses artesanes i com més naturals millor. A més, aquesta és una gran ocasió per donar suport a aquest sector i fer país" confessava aquesta gironina.

A mesura que transcorria la jornada, l'aspecte dels carrers seguia igual de tranquil i la sensació dels paradistes era la mateixa que al matí. "La gent passa, mira molt, però no compra. Passen com distrets, sense fixar-se ben bé en res" lamentava Roger Esteban, fill de l'artista Emília Lloret. "No hem fet ni de bon tros els guanys d'altres anys. Els mínims per cobrir el cost de la parada" afegia.

D'altra banda, alguns veïns d'altres poblacions van criticar ahir les dificultats a l'hora de buscar aparcament a prop del centre, que és on hi ha l'activitat firaire principal. "Sóc de Sant Gregori i m'he quedat a dormir a Girona expressament per poder venir, perquè per a la gent de fora aparcar és un malson" explicava Maria Costa, qui, sense aquesta dificultat afegida, va poder gaudir d'una tranquil·la jornada a les parades de Tots Sants.