Hi havia hagut una època en què pensàvem que fumar era saludable, que l'àtom era el tipus més petit de matèria, que els metalls es podien convertir en or, que el flogist era un cinquè element que produïa la combustió dels cossos, que el sol donava voltes al voltant de la terra i que el nostre món era més o menys com una ensaïmada mallorquina. Sempre hi ha un futur que ens depassa, quan ens hem començat a creure la teoria del Big Bang, ja hi ha qui comença a dir que l'univers existia molt abans.

El futur sempre acaba essent defectuós i el deixem enrere, sufocat i traient un pam de llengua. Això se'ns fa evident sobretot en aquestes dates, quan ja un mes abans comencem a preveure com serà el Nadal i el Cap d'Any i després, quan finalment arriba la cosa, ens ho mirem amb el nas arrugat i les celles descol·locades de tant fum, fum, fum.

El Nadal sempre ens l'havíem plantejat amb una mica de melangia, era un temps curt i fugisser, una nit i un dia per tancar els ulls i pensar en els absents, de fer-nos il·lusions i plantejar-nos la vida a la nostra manera. Ara, en canvi, ens arriba tot pautat, etiquetat i a l'americana. Pel novembre ja comencen els Black Friday, els Cyber Monday, el Giving Tuesday i, com en el joc de l'oca, el tiro perquè em toca.

Aquest any, a més, ens haurem d'empassar a la vegada les eleccions espanyoles i la Grossa de Nadal, i l'espectacle protagonitzat pels de la CUP, que cada vegada s'assemblen més a aquells nens de san Ildefonso, cantant els números dels premis menors amb una cantarella ofuscant. Ja ha començat la cursa, la Christmas Race, els carrers s'ompliran de llumetes epilèptiques i cada dia un nou futur ens oferirà qui sap quines coses, que després ens avergonyirem d'haver comprat.