Girona ja té damunt la taula un full de ruta per convertir-se en una ciutat "de referència" en la gestió integral de l'aigua. Aquest pla estratègic, redactat per la UdG, es concep a deu anys vista i inclou fins a 32 actuacions a dur a terme amb un pressupost estimat de 5,5 MEUR. No només s'hi recullen obres d'abastament i sanejament (aquí, el clavegueram i la sèquia Monar són assignatures pendents) sinó també altres iniciatives de caràcter ambiental i participació ciutadana, per exemple. Del que es tracta, en definitiva, com explica el doctor i responsable de l'estudi, Ignasi Rodríguez-Roda, és de "fer un canvi en la filosofia i la manera com es gestiona l'aigua". Per això, el pla estratègic insisteix en la necessitat d'implicar ajuntament, privats, universitat i ciutadania (la quàdruple hèlix, com s'ha batejat) en la gestió d'aquest recurs.

El títol del pla estratègic, 'Girona és aigua', ja és tota una declaració d'intencions dels objectius que persegueix. L'anàlisi és el fruit de més d'un any de feina, que ha portat a terme un equip multidisciplinar del Campus Aigua de la UdG (format per professors i investigadors de la universitat i de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua).

Ara, el document ja s'ha enllestit i es troba damunt la taula de l'Ajuntament. Aquest pla estratègic és, de fet, un full de ruta a deu anys vista que, com ha precisat Rodríguez-Roda, vol convertir Girona en una ciutat "de referència" en la gestió integral de l'aigua.

El pla estratègic se subdivideix en tres grans eixos: reforçar l'excel·lència en el cicle urbà de l'aigua (aquí és on s'hi inclouen les obres a fer a la xarxa), impulsar la participació de la quàdruple hèlix i, per últim, posicionar Girona com a ciutat referent en la gestió del recurs. Per a cadascun d'aquests eixos, el pla identifica una sèrie d'actuacions concretes a dur a terme. En total en són 32, que abasten des de millores al clavegueram fins a projectes mediambientals o la necessitat de conscienciar la ciutadania sobre la importància de l'aigua.

Per tirar endavant aquelles actuacions que necessiten pressupost, l'Ajuntament de Girona calcula que la inversió rondarà els 5,5 MEUR. "Evidentment, una part important d'aquests diners s'ha de destinar a millorar la xarxa de clavegueram i a arranjar la sèquia Monar, que ara per ara està aturada", ha concretat Carles Ribas.

"Fer un canvi de mentalitat"

De totes maneres, tant el consistori com la UdG han volgut insistir en què les obres són només una part del pla estratègic. "La filosofia que s'amaga al darrere de l'estudi és la d'una gestió molt més moderna de l'aigua; allò que perseguim és crear marca, fer un canvi de mentalitat", ha precisat el doctor i responsable de l'anàlisi.

I dins aquest objectiu, Rodríguez-Roda és on hi ha situat la quàdruple hèlix; és a dir, la necessitat d'implicar administracions, universitat, sector privat i ciutadania en la gestió del recurs. En aquest sentit, el regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, també ha subratllat la importància que no només Girona, sinó també els ajuntaments del voltant, se sumin a aquest pla estratègic, per dur a terme accions coordinades (per exemple, en la millora de rius).

"Aquest document, en definitiva, és una declaració d'intencions ferma i concreta, que analitza l'aigua des d'un punt de vista diferent a tots els que s'havien fet fins ara; estem definint un pla de futur que inclou sanejament, abastament, medi natural i governança", ha subratllat el regidor. I hi ha afegit: "El riu no només és maco, el riu és vida i Girona és aigua".

L'equip de govern ja ha fet arribar l'estudi a tots els grups que formen el ple, amb l'objectiu de portar-lo des del paper a la realitat. "Ara ens tocarà treballar amb vista al 2025 per veure quines són les prioritats i com anem acomplint aquests 32 objectius fonamentals que recull el pla estratègic; i arranjar la sèquia Monar estarà en el número 1 d'aquesta llista", ha conclòs Carles Ribas.