Això bé podria ser una carta dirigida al nou president de la Generalitat, i en aquest cas hauria de començar així: Molt Honorable Carles Puigdemont, les comarques de Girona, aquelles comarques on ha nascut, ha viscut i de la capital de les quals ha ostentat l’alcaldia, esperen que el seu govern faci tot el que estigui a les seves mans per corregir els dèficits que arrosseguen per part dels governs catalans i atengui les seves necessitats i les seves demandes.
Ja sabem, ens ho han repetit moltes vegades els darrers mesos, que la culpa és de Madrid i del dèficit fiscal, però els gironins supliquem que mentre no arribi la independència, que és el principal objectiu del nou govern, es resolguin les mancances que patim, algunes de les quals s’han tornat gairebé endèmiques. Només les que són de la seva competència, per descomptat, que no voldríem carregar l’executiu català amb feina que no li pertoca. Per ajudar el president i els membres del seu nou govern, les agruparem per temes i inclourem només les més importants.
Carreteres
La N-141, més coneguda com a «carretera de la Vergonya», que per més inri és la que connecta Girona amb Amer, localitat natal de Puigdemont. La clau és la variant de Bescanó, el projecte de la qual s'ha de revisar. El Parlament de Catalunya va aprovar fa poc més d’un any una proposta de resolució d'ERC, ICV-EUiA i la CUP que sol·licitava estudiar els traçats alternatius presentats. Variant a banda, la resta de la carretera continua en el seu estat habitual: vergonyós.
La variant d'Olot, presentada l’agost passat per l’aleshores conseller de Territori Santi Vila, surt de Codella a les Preses i tindrà una longitud de 3,5 quilòmetres. Estarà formada per dues calçades separades i tindrà un túnel de 2,5 quilòmetres. El problema, va reconèixer Vila...és que no hi havia diners per construir-la. Es va dir que seria una prioritat en aquesta següent legislatura.
La perllongació de la C-32 entre Lloret i Blanes. A finals de 2015 es va acordar l'ampliació del projecte amb la incorporació de la proposta d'afegir-hi una ronda de circumval·lació que eviti que els vehicles que vagin de Blanes a Tossa hagin de passar per Lloret.
Altres vies pendents són les variant d’Olot, les Preses, Torroella de Montgrí i Verges, la millora de la carretera entre Besalú i Banyoles, les obres de la c-260 a Figueres que no han començat tot i tenir-ho previst.
Infraestructures
La nova estació-baixador del TAV a l’aeroport de Girona, que se situarà a uns dos quilòmetres de la instal·lació aeroportuària de Vilobí d'Onyar. En concret, en un punt d'avançament i estacionament de trens que ja està construït i que, per això, compta amb quatre vies d'alta velocitat. Per tant, sense necessitat d'haver de construir noves vies. Uns 10 milions i s'haurà d'utilitzar un bus llançadora per connectar les dues infraestructures. Les vies d'alta velocitat són propietat d'Adif (Foment), mentre que les obres del baixador es faran des de la Generalitat. Així, per poder actuar dins aquest espai, el Govern català necessita l'aval de l'Estat.
La nova estació de busos de Girona, les obres de la qual estava previst iniciar-les entre el 2013 i el 2014, encara no han començat. Les últimes notícies eren que entraria en servei a finals del present any... però per això les obres havien d’haver començat fa vuit mesos. Es tracta d’un espai de 17.000 metres quadrats que compartirà edifici amb l'estació del TAV.
El ramal de la MAT a Riudarenes, que segons l'estudi encarregat per la Generalitat no és necessari. L’estudi proposa reforçar línies ja existents i construir-ne alguna de nova. Per tant, la tasca de la Generalitat en aquest cas serà defensaran davant l'Estat que aquest tram dels 400 kV no s'executi.
Aconseguir el traspàs total de la gestió dels trens de rodalies és una vella aspiració. Les incidències i retards en aquest servei ja no són notícia per la seva freqüència, i la Generalitat repeteix en cada ocasió que el problema es pot solucionar amb la seva gestió des del territori.
Un cas semblant és el de l’aeroport, del qual també es demana el traspàs de la gestió per a fer-lo més competitiu i evitar la lenta però imparable caiguda del nombre de vols i passatgers.
Ensenyament
No ens traiem de sobre els barracons. De fet Girona manté, amb 310, el nombre més gran de barracons escolars de tot Catalunya, un trist rècord per la nostra demarcació. Dit d’una altra manera: un de cada quatre centres escolars té algun mòdul prefabricat, mentre que 19 escoles i 9 instituts hi estan en la seva totalitat. S’ha començat a buscar convenis amb ajuntaments, el bisbat i altres institucions que disposin d’immobles lliures per intentar, dins del que sigui possible, estalviar la construcció de nous edificis.
La mala sort ha fet que s’aturessin les obres d’una de les poques escoles que les havia inciat: la de Campdevànol. La raó és que s’ha trobat fuel al subsòl. Un problema que d’una manera o altra cau en mans del nou govern
Seguretat
La Generalitat va decidir no construir a curt termini el nou parc de Bombers de Figueres, tot i les contínues reclamacions d’aquests professionals, que van arribar a mostrar públicament «les vergonyes» de les instal·lacions perquè la gent sabés que treballen en condicions precàries. En lloc d’això, el govern va iniciar l’any passat els tràmits per reformar l'actual parc. La idea és començar les obres a la tardor i executar-les en un parell d'anys amb una inversió de mig milió d'euros. Falta veure si això es compleix.
En similar cas es troben els bombers de Girona i el seu parc. Les reivindicacions tampoc no han aconseguit un nou parc, però es va treure a licitació per 117.719,69 euros la redacció del projecte bàsic i executiu i la direcció d'obra de l'adequació, reforma i millora de l’actual. Un tema també urgent a l’agenda del nou president.
Un tema històric és la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la ciutat de Girona, al barri de vista Alegre. Es parla sempre de traslladar-la, però de moment seguim sense projecte, sense data i sense lloc alternatiu.
Per seguir amb la policia autonòmica, està previst ampliar la comissaria de Mossos de Banyoles per traslladar-hi la Policia Local. Interior preveia fa pocs mesos portar-ho als pressupostos del 2016. Caldrà veure-ho.
A més, els sindicats de Mossos d'Esquadra denuncien falta d'agents a les zones de costa a l'estiu. La mateixa falta d’efectius, afecta els torns de nit, segons els mateixos sindicats.
Sanitat
La joia de la corona, si ens referim a mancances històriques de les comarques de Girona (depenents de la Generalitat, per descomptat) és el nou hospital Josep Trueta.L’última notícia, després d’anys de marejar perdius, és de fa quasi un any, curiosament just abans de la campanya de les municipals: el compromís de redactar el projecte del nou hospital... «si hi ha disponibilitat pressupostària». Ni tan sols estem parlant del projecte constructiu, sinó del pla funcional que defineix les necessitats d'espai per al nou equipament. El que està clar, si mai s’arriba a construir i d’aquí aquesta petició a Puigdemont, és que serà un edifici de nova construcció i es situarà a la zona nord de Girona. Mentrestant, continuaran invertint per remodelar i adequar les instal·lacions actuals. El primer projecte és el trasllat del laboratori regional a Salt que permetrà alliberar espai al Trueta i ampliar les urgències.
Els concursos per adjudicar la gestió dels Centres d'Atenció Primària (CAP) van quedar ajornats fins que es redacti una nova llei de contractació de serveis sanitaris. Entre els processos aturats hi ha el tercer concurs del CAP de l'Escala i els de les ABS de Palafrugell, Ribes/Campdevànol, Peralada i la Cerdanya, que es preveia licitar l’any passat. S’hauran de treure a concurs com a mínim 8 CAPS més perquè finalitza el contracte de gestió.
Respecte als CAP, es reclama la reobertura dels serveis nocturns d’uns quants, com per exemple el de Lloret de Mar, que van ser eliminats en plena crisi econòmica a causa de les retallades.
Continua aturada la construcció del geriàtric de la Vall d’en Bas i la finalització del de Sant Feliu de Pallerols.
