Pepo Delàs, el militar pacifista

Justícia i Pau va recordar ahir el llegat del seu antic director amb una taula rodona

09.02.2016 | 07:12
Els membres de Justícia i Pau, amb els participants a la taula rodona.

Es pot convertir un militar retirat en director de Justícia i Pau? Josep Delàs, Pepo pels amics, ho va aconseguir. Va pertànyer a l'exèrcit durant l'època franquista, però sempre va ser un demòcrata i va lluitar per renovar-lo des de dins. Quan va passar a la reserva, es va traslladar a Girona i va dedicar-se a treballar per causes pacifistes i socials. Ahir, Girona li va retre un homenatge que servia per clausurar també el 40è aniversari de Justícia i Pau.

La Casa de Cultura de Girona es va omplir ahir de l'ànima de Pepo Delàs, exmilitar i pacifista, però sobretot del seu llegat. Per això, l'homenatge que li va dedicar Justícia i Pau -acte que servia també per clausurar els 40 anys de l'entitat- va incloure la taula rodona

Es pot ser pacifista, encara?, una qüestió a la qual Delàs es va dedicar plenament, sobretot en els darrers anys de la seva vida. La taula rodona, moderada per Jaume Pera, va comptar amb el primer objector de consciència no violent a l'Estat espanyol, Pepe Beunza; el president del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Pere Ortega; i Mon Marquès, en representació de Justícia i Pau, entitat que Delàs va dirigir entre 1989 i 1995.

Marquès, que va compartir amb Delàs deu anys "molt intensos" a Justícia i Pau, el va recordar com "un demòcrata de cap a peus" i "un cristià convençut" que no va dubtar a implicar-se en totes les causes que va considerar justes: des de les campanyes contra el comerç d'armes o les joguines bèl·liques fins a la promoció de Pere Casaldàliga com a premi Nobel de la Pau o la defensa de la Mediterrània com a punt d'unió entre civilitzacions durant els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992.

"No parava, anava d'un lloc a l'altre i ho feia amb el cor però també amb el cap, perquè la seva experiència com a militar li donava uns coneixements que la resta no teníem", va recordar Marquès. "Participava en qualsevol acte o taula rodona relacionat amb la pau, treballava des de la base per a una societat diferent", va afegir.

I és que Delàs va ser militar però demòcrata, i s'enorgullia enormement d'haver aconseguit fer entrar un exemplar de La Vanguardia -el diari més progressista del moment- a la sala de banderes. Es va formar a l'Acadèmia Militar de Saragossa i, durant l'època franquista, va treballar per la regneració de l'exèrcit espanyol des de dins.

Va participar en la creació de la Unió Militar Democràtica en la clandestinitat i va estar exiliat a França. Al cap d'un temps va tornar a Espanya, encara en actiu, i va fer campanya contra la integració a l'OTAN. El 1985, quan tenia el grau de tinent coronel, va passar a la reserva i es va dedicar a lluitar a per causes pacificistes. A banda de dirigir Justícia i Pau, també va ser director de programes a la Fundació Ser.gi, entre altres.

"Un referent"
Ortega, president del centre que porta el nom de Delàs, va explicar que havien decidit utilitzar aquest nom malgrat no ser una persona molt coneguda a Catalunya perquè per a ells era un "referent", ja que hi ha pocs militars que s'acabin convertint en pacifistes. "Des de que ens vam conèixer vam sintonitzar de seguida", va recordar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema