Que la Montfollet no es toca no hauria de ser el lema de cap campanya. Ni l'arma de combat entre partits polítics. Hauria de ser, en una societat valenta i civilitzada com pretén ser la nostra, la raó innegable a partir de la qual es comença a dibuixar un model de ciutat. Ho hauria de ser la Montfollet i tots els sistemes de primera necessitat que garanteixen una ciutat sana, forta i autosuficient. I aquest model de convivència mai hauria d'admetre la perversió d'haver d'igualar els barris de la ciutat a la baixa. El programa pilot de l'escola Montfalgars funciona; ha quedat demostrat els darrers anys, tot i admetre millores. I sabem què ens costa de l'erari: 16.000 euros. Funciona tan bé que altres biblioteques escolars l'han volgut adoptar i adaptar, dotant els gironins dels imprescindibles referents de nutrició cultural.

Es poden modular serrells, mancomunar serveis i afegir i treure els matisos obvis depenent de la ubicació de la instal·lació, però ara sabem que hem de destinar tants paquets de 16.000 euros com calguin per replicar el model amb les mateixes garanties d'èxit que a Santa Eugènia. I si no n'hi ha prou als pressupostos ?d'en?guany els tècnics municipals de torn hauran de gratar partides i fer enginyeria financera per tal de garantir que el mètode es consolidi. És cert que tot no es pot tenir. Però el teixit docent de la ciutat, l'accés a la cultura per a tothom, especialment per als nostres fills, és innegociable. Innegociable!

Admeto que al nou regidor de Cultura de Girona li ha caigut un problema de dificultat enorme. És hereu d'un model coix que ha oblidat la culturització dels ciutadans en favor de la cultura de les subvencions artístiques. Caldrà que esmoli els seus sentits i sigui valent. Voldria dir això que cal oblidar la Girona Ciutat de Festivals? No, ni molt menys! Però sí que cal trobar amb molta celeritat una nova convivència entre la cultura d'atracció i la cultura que ens fa millors persones. Si se sap fer bé, l'una pot ajudar a pagar l'altra. Reitero: valentia.