Unes 150 persones, majoritàriament nouvinguts, es van manifestar ahir al migdia pels carrers de Girona en contra del procediment per accedir a la nacionalitat espanyola per residència. Asseguren que la nova normativa instaurada des del passat octubre és "discriminatòria", exclou els més desafavorits creant persones "de primera i segona classe" i no té en compte el nivell "d'integració real".

La mobilització va arrencar des de la plaça del Vi i va finalitzar al cap d'una hora davant de la subdelegació del govern espanyol a Girona, on dos activistes van entrar al registre el manifest creat per a l'ocasió. La mobilització va comptar amb el suport d'unes 155 entitats gironines.

Els participants van reclamar la derogació o modificació d'aquest decret i de la llei d'estrangeria. "Hem de veure quin model d'integració volem per la nostra societat: un test de 25 preguntes o si, tal i com creiem, el concepte és molt més viu i té a veure amb com et relaciones i et mous", va explicar Mònica Caldas, cap del programa de suport jurídic de Càritas de Girona.

L'objectiu de la mobilització era clar, es mostrava en la pancarta principal que carregaven els participants i on es podia llegir "La nacionalitat és un dret, no un privilegi". En definitiva: demanar la derogació o modificació del nou procediment per accedir a la nacionalitat espanyola per residència.

Consideren que la llei 19/2015 de 13 de juliol de Mesures de Reforma Administrativa en l'àmbit de l'Administració de Justícia i el Registre Civil i el Reial Decret 1004/2015 de 5 de novembre que desenvolupa el seu reglament i que van entrar en vigor l'any passat són "discriminatòries" i exclouen les persones més desafavorides. Sobretot perjudiquen els sectors més vulnerables perquè per poder tramitar la nacionalitat cal destinar entre 185 i 309 euros en funció del país d'origen del sol·licitant quan abans era gratuït.

A més, els manifestants també critiquen les proves de coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya i l'examen de llengua castellana que ara demanen i anteriorment no existia. A més, assenyalen que aquestes proves tenen un cost econòmic, no estan adaptades per a persones amb limitacions formatives, nivells acadèmics baixos i en el cas de la llengua castellana només es poden fer a centres examinadors que tinguin un conveni amb l'Institut Cervantes.

En el cas de les comarques gironines, només hi ha un sol centre a tota la demarcació que pugui gestionar les proves i es troba a Lloret de Mar. Tota una sèrie de fets que segons les entitats organitzadores de la manifestació i els participants vulneren els principis constitucionals d'igualtat i no discriminació.

"No estem d'acord amb aquesta reforma perquè té un caràcter molt economicista i ha encarit el procediment d'accés amb més obstacles i no té en compte els col·lectius més vulnerables dins del sector de persones estrangeres", va explicar la responsable d'immigració de Creu Roja a Girona, Anna Serra, que va participar en la manifestació. La Creu Roja és només una de les 155 entitats que s'han sumat a aquesta causa, com la Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Catalunya, la Coordinadora d'ONG solidàries de comarques gironines i l'Alt Maresme, Càritas Diocesana de Girona, CCOO, Escudella Solidària, Espai Antiracista, la Fundació SER.GI, Justícia i Pau, Oxfam Intermón, diverses PAH o la Xarxa pels drets socials, entre d'altres.

"Pensem que hi ha d'haver un procés d'accés però l'entrada del nou decret ha estat molt precipitada i hi ha gent que s'ha trobat que feia dos anys que estava esperant i ara els diuen que tota l'espera no ha servit per a res i que han de fer els exàmens", va comentar Serra. Des de la Creu Roja aposten perquè els exàmens no tinguin cap cost econòmic o, si més no, que les despeses dels tràmits siguin més reduïdes i que les proves es facin mitjançant convenis amb institucions públiques.