Esborrar noms de carrers poc agradables que identifiquen un carrer, plaça, jardí o parc de Girona i posar-ne un d'un personatge ben arrelat pot semblar senzill però pot provocar bastants maldecaps als veïns que hi viuen. Per exemple, amb noms vinculats al franquisme. Probablement, saber qui era el general que duu el nom del carrer on viuen els provoca repugnància però un canvi de nom pot suposar un reguitzell de tràmits burocràtics que poden acabar causant un rebuig veïnal a aquesta modificació.

Són qüestions d'aquest tipus són les que haurà d'estudiar la Comissió del Nomenclàtor que es reunirà periòdicament per analitzar les propostes relatives als noms de les vies i espais públics de Girona.

L'Ajuntament va presentar ahir els trets bàsics del reglament del nou nomenclàtor de la ciutat, que es va aprovar el 10 d'octubre i que disposa d'«unes regles participatives i democràtiques en favor de la igualtat, de la memòria històrica, de la participació i dels valors gironins», segons va exposar el regidor del PSC Manuel Martín.

Participació ciutadana

Bàsicament, els veïns, a títol individual o col·lectiu, o les entitats podran proposar noms per als nous vials, juntament amb una petita explicació que justifiqui la modificació. També podrà fer aquesta proposta el mateix Ajuntament.

La Comissió, formada per tècnics, representants veïnals i polítics estudiarà cada petició i les acceptades passaran a formar part d'un catàleg de noms a tenir en compte. El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Girona, Josep Maria Castañer, va ressaltar que la importància de la participació ciutadana i va indicar que, a la Comissió, s'hi afegirà un representant veïnal del barri amb carrer que es plantegi canviar de nom. La decisió final, però, s'haurà d'aprovar en una sessió plenària.

A l'hora de seleccionar un nom del catàleg es tindrà en compte una discriminació positiva envers als noms de dona ja que, ara mateix, hi ha un desequilibri exagerat. El 85% de vies porten noms d'home i el 15% restant són femenins, però molts són de verges o mare de Déus. Aquesta discriminació positiva la va reclamar la presidenta de la Xarxa de Dones, Carme Bosch. Malgrat que el reglament del nomenclàtor només té competència amb espais de la via pública. Carme Bosch també va reclamar a les institucions que els noms d'edificis o sales d'actes puguin tenir nom de dona.

Pocs carrers sense nom

El problema a l'hora d'adjudicar noms a carrers, tal com van admetre ahir els representants municipals és que pràcticament no hi ha cap vial sense identificar i no hi ha perspectives que n'hi hagi de nous perquè no hi ha urbanitzacions pendents de fer. Fins i tot el Pla de Baix Domeny, sense blocs d'habitatges ja té posats els noms dels carrers. Només hi ha tres o quatre petits carrers dispersos pendents de tenir nom en tota la ciutat.

Queda l'opció de canviar el nom d'un carrer ja identificat. Això suposaria que els residents haurien de modificar multitud de papers com el carnet d'identitat o les factures, entre altres.

El president de la Federació de Veïns, Josep Maria Castañer, admet que els nombrosos tràmits burocràtics que hauria de fer personalment cada veí afectat i que hagués de pagar totes les despeses derivades del canvi de nom poden suposar «un fre» per tirar endavant canvis de noms de vies ja existents. En aquest sentit, el responsable tècnic de la UMAT (Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial), Jordi Xirgo, va deixar clar que per tirar endavant la modificació caldria que «el consens entre els veïns fos màxim. Fóra bo el 100% d'acord». Un del que s'ha posat sobre la taula algun cop és el de la plaça del poeta Eduard Marquina.

Rambla del Generalísimo

Això, sí, es va recordar que antigament la Rambla Llibertat es deia del Generalísimo i que el carrer Nou era el de Primo de Rivera i que es van aconseguir canviar gràcies a una actitud de comprensió general. Com a susceptibles de modificar també hi ha noms d'illes o de rius.

«L'Ajuntament de Girona tindrà en compte i vetllarà de manera prescriptiva per la gent que va patir la marginació, la mort, l'assassinat, tortura i pèrdua de llibertat durant la dictadura», va manifestar el regidor Manuel Martín, per deixar clar que el reglament inclou com a principi bàsic la Llei de Memòria Històrica que obre les portes a eliminar carrers que rememoren la dictadura franquista.

A més més, s'haurà de tenir en compte la territorialitat. O sigui, el vincle del nom proposat amb la ciutat. La campanya per posar el nom de Muriel Casals a un passeig, per tant, s'hauria d'acaba desestimant.