La basílica de Sant Feliu de Girona ja té el monogràfic que es mereix. El llibre, que es presenta aquesta tarda (19.00 hores) a la sala Miquel Diumé de Girona, aprofundeix en el que durant quasi un mil·lenni va ser la Catedral de la ciutat. Ha estat concebut i dirigit per l'arxiver Joan Boadas i l'autor és el doctor en història de l'art Pere Freixas i Camps. Sant Feliu ha esdevingut «la icona principal de la ciutat històrica de Girona, al costat del volum immens de la Catedral», indica Pere Freixas. La ciutat tenia «un deute» amb el temple cristià més antic, reconeix la mateixa alcaldessa, Marta Madrenas, en la introducció del llibre. La Basílica de Sant Feliu. Primera Catedral de Girona és el llibre que l'Ajuntament edita aquest any amb motiu de les Fires de Sant Narcís.

L'edifici, aixecat al segle III, possiblement bastit sobre la tomba del màrtir Feliu, conté el sepulcre i la capella de Sant Narcís, un dels grans espais barrocs de Catalunya. La publicació, segons ha explicat l'autor, té la voluntat de «posar en relleu aspectes poc coneguts» del temple, tant pel que fa «al continent com al contingut». O sigui, l'edifici i el que conté al seu interior.

Pere Freixas recorda les característiques especials de Sant Feliu, fins fa poc parròquia major, abans catedral i col·legiata i actualment basílica. Va ser contruïda a tocar, però fora, de la Muralla. Un detall que va provocar que la construcció fos pensada inicialment com a «arquitectura de combat» amb elements de defensa, i que, a més, va ser víctima d'innombrables interrupcions i canvis de plans fins a culminar amb l'aixecament de la façana barroca en el segle XVII.

El llibre repassa la història de la construcció del temple i els diferents detalls i etapes arquitectòniques. Detalla i explora elements com els capitells del trifori, el claustre efímer, el frontal de fusta, el sepulcre de Sant Narcís, el grup del Sant Enterrament i la controvèrsia sobre qui en va ser l'autor material, particularment el de la imatge jacent de Jesús, la capella de Sant Narcís, la façana barroca, la capella de la passió i mort, el quadre de les mosques, el tresor conservat i el perdut, no només per guerres i saquejos sinó també per autodestrucció, entre altres. Té un apartat especial per al campanar provençal, amb base dissenyada pel mestre d'obres Pere Sacoma i acabat per l'arquitecte d'origen provençal Joan Belljoc. També es destaca el retaule que presidia l'altar major i que va acabar parcialment destruït i desmembrat.

Al final de la publicació hi ha una exhaustiva cronologia dels principals fets a l'entorn de Sant Feliu, i altres apunts d'interés com els bisbes i abats que hi va haver així com un llistat dels artífex que van treballar per a l'edifici religiós (mestres d'obres, pintors, picapedrers, fusters, escultors...)