Les escales de la Catedral es van omplir ahir de gom a gom, un any més, per presenciar la tradicional cantada d'havaneres del grup Terra Endins, que enguany va estar especialment dedicada a Salvador Donato, el que va ser ànima del grup i que va morir just fa deu anys. El bon temps i el fet que, per primera vegada, les havaneres es fessin abans del canvi d'hora (i per tant hi hagués més llum) van fer que l'edició d'enguany fos especialment plàcida i concorreguda.

El grup va pujar sobre l'escenari a un quart de vuit del vespre i va arrencar amb la seva millor targeta de presentació, la coneguda estrofa "Som el grup Terra endins, que canta riu i somnia". Al llarg de la cantada, els integrants del grup van combinar els clàssics del seu repertori amb les peces del seu nou àlbum, 40+, amb el que celebren que ja tenen 42 anys i divuit treballs discogràfics a les espatlles.

La primera cançó, especialment dedicada a Donato, va ser Rosina, que van descriure com a "popular, preciosa i antiga". A continuació, i després de recordar que aquests anys els coixins on asseure's s'havien de retornar, el grup va entonar Mar endins, obra de Donato i una de les preferides del grup. A continuació va ser el torn de Tornaré, una peça del mestre Ortega Monasterio inspirada en terres menorquines.

Un any més, la cantada va servir per donar suport a l'associació Duchenne, que lluita contra aquesta malaltia muscular hereditària i que afecta 1 de cada 3.500 nens de tot el món. Després de donar a conèixer la seva tasca, va ser el moment d'entonar Ulls Verds, de Ricard Viladesau. Tot seguit va arribar el poema musicat Entre les barques, de Josep Maria de Segarra, i un toc basc amb Parte vieja donostiarra, també del seu nou disc. En aquest cas, es tracta d'una composició de Pedro Ugalde que van descobrir en una sortida a Sant Sebastià i que els va robar el cor.

Clàssics de sempre

Enmig dels aplaudiments del públic, els Terra Endins van anar desgranant temes com Habaneras de Cádiz, Bon mariner o La Golondrina, també del seu últim treball. El clímax, però, va anar en augment a mesura que s'encarava la recta final del concert, on van arribar els temes més clàssics, com El Meu Avi, La Vieja Lola o Girona m'enamora, que van ser corejats per la majoria del públic.