Poc amant de les multituds, se'm va encarregar cobrir la jornada més massiva de les fires de Girona. Talment com si algú em castigués per haver anomenat nyus els visitants de Temps de Flors, al mes de maig passat. Tots Sants és una de les jornades on afloren els típics tòpics de «formigueig de persones», «rius de gent», o «allau de visitants» al Barri Vell. He d'esquivar-los en el meu text. I també he d'evitar acabar esclafat per la gentada, em repeteixo.

Com que la meva dansa perquè plogui no ha fet efecte i fa un dia esplèndid, decideixo treure-hi el cap al migdia, quan la majoria d'humans menja o fa la migdiada mirant capítols repetits de qualsevol sèrie de televisió. Em ve al cap el que em passa sempre que em moc entre centenars de persones: aniré en sentit contrari camini cap a on camini, segur.

Sense nyus

A quarts de quatre de la tarda entro al carrer Santa Clara. No hi ha nyus, certament. Possiblement perquè aquest bell animal sol aparèixer més en èpoques més caloroses. Els paradistes coincideixen majoritàriament: Més vendes i menys gent. Menys gent o la mateixa, però més esponjada. La idea de l'Ajuntament de repartir els paradistes en més carrers sembla haver reeixit. Terrible haver de donar la raó a l'Ajuntament. Aniré a l'infern per escriure-ho. Però possiblement encara rebré més clatellots per deixar dit, negre sobre blanc, el que ningú s'atreveix a dir: El 80% d'homes que hi va, ho fa a contra cor, perquè toca, i mira el rellotge amb l'esperança de poder tornar a casa prou aviat o refugiar-se en una cafeteria o un bar. Que les Fires de Sant Narcís són molt dures.

La Dolors Casas, de Juià, és una firaire experta, venedora de mel que sol parar a la plaça Miquel Santaló i a la Rambla i que, per segon any, està a la Fira de Tots Sants perquè anteriorment no hi havia espai. És en un extrem del carrer Santa Clara: «He anat venent. Hi ha menys afluència de gent però ve amb ganes. Altres anys hi havia més aglomeració i sembla que ara queda tot més repartit».

Del carrer Santa Clara vaig cap a la plaça del Vi, amb les típiques aturades dels caminants que tinc just a davant. Només em passa a mi... i sempre que tinc pressa? Entre les parades de pintura hi ha la gironina Fina Ribas. Fa catorze anys que ven quadres a la Fira de Tots Sants. «Veig més gent que l'any passat i compren més. M'està anant bastant bé i he vist molta gent que passava amb quadres». «L'any passat hi havia menys gent i es va vendre menys i no sabem per què», assegura. Ribas recorda com antigament la fira de la pintura era molt potent i que hi havia paradistes de tot l'Estat. «En anar baixant les vendes, molta gent ha deixat de venir i ara venim els que som més a prop de Girona», segueix. També deixa clar que tenir parada a Girona «no és barat però aquest any em sortirà a compte. He tingut sort», somriu. A ella i a amics seus pintors. «També han anat venent», indica. «Si això l'any vinent segueix millorant potser tornarem a ser els que érem abans, quan la Fira era molt important».

En general els venedors estan cofois. «Està anant molt més bé que l'any passat. L'any passat la gent mirava però no comprava», apunta la guixolenca Magda Navarra, que viu a Girona de fa anys. Navarra fa joies a mà i fa set anys que té parada al carrer Ciutadans. «Feia les joies per mi i vaig veure que agradaven a les amistats. Vaig pensar en vendre-les per intentar guanyar-me la vida. I aquí estem». Assegura que plantar la parada li sortirà a compte amb tot el que vendrà.

Fujo de les masses amb un somriure malèvol per passar pel mig de diferents grups que s'estaven tirant fotos al pont de Pedra i amb la idea clara: «Més bé que l'any passat (que era un diumenge)».