Gonçal Roch i Soler, un dels pediatres més populars de Girona perquè hi va exercir la seva professió durant 57 anys de manera ininterrompuda, va morir ahir als 86 anys. Vidu de la poetessa Margarita Colom Casellas i distingit l'any 2013 amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari, per la seva consulta de la plaça Poeta Marquina de la capital gironina hi van passar milers i milers de nens i nenes, ara ja adults. Tindran l'oportunitat de donar-li un últim adéu en el funeral que se celebrarà demà dimarts, a dos quarts de deu del matí, a l'església parroquial de Sant Josep de Girona.

Tot i que va desenvolupar la seva carrera professional a Girona, Gonçal Roch i Soler (1930) era nascut a Bescanó, d'on era metge titular el se pare, Gonzalo Roch, que va ser represaliat pel règim franquista -havia estat jutge de pau i militant d'ERC- i va acabar exercint la seva professió en un consultori privat a Salt després d'haver estat empresonat i destituït per les noves autoritats de Bescanó com a metge de la localitat.

La detenció i posterior condemna a la presó del seu progenitor per l'autoritat franquista va marcar el jove Roch. Va ser en aquells dies quan va decidir seguir els passos del seu pare al capdavant de la medicina. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1953). Durant el 1954 va començar a exercir de pediatra en una consulta privada a Girona, primer des del seu consultori de la Plaça Marqués de Camps, 9, i poc després, des de la Plaça Poeta Marquina, 10, on va conservar la seva consulta fins l'any 2011, amb cinquanta-set anys d'exercici continuat i molts milers de pacients visitats, en molts casos, fins i tot diferents generacions dins la mateixa família.

A més, l'any 1957 també va començar a exercir com a especialista en medicina del treball (va treballar a la Coma-Cros, per exemple) i l'any 1958 va ser nomenat pediatra del sistema públic de salut, tasca que va exercir primer a Girona i després a Salt i en la qual va excel·lir fins a la seva jubilació, l'any 2000.

Gonçal Roch també va exercir de President Delegat per les comarques gironines de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya, tasca que va desenvolupar durant una llarga etapa en la dècada dels vuitanta, encarregant-se de l'organització de cursos i conferències; i també va ser metge de l'Hospital Militar de Girona.

Tots aquests mèrits en pediatria i com a metge d'empresa van provocar que Gonçal Roch fos distingit l'any 2013, quan tenia 82 anys, amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari, guardó que va recollir el 2 d'octubre d'aquell any de mans del llavors president de la Generalitat, Artur Mas.

Roch a la seva consulta en una imatge de 1985. Foto: Arxiu Diari de Girona

Gonçal Roch s'havia casat l'any 1957 amb l'escriptora i poetessa gironina Margarita Colom, amb qui va viure fins la seva mort, el 2005. El matrimoni havia tingut d​os fills, Gonçal i Edmon, aquest darrer director i productor de cinema, que ha obtingut diversos guardons per films com Garbo, El niño, Tadeo Jones o Atrapa la bandera, i que també ha participat en pel·lícules com El pefum o Siete años en el Tibet.

Tornar a ser metge

El doctor Roch sempre es va mostrar orgullós de la seva activitat professional, i també molt satisfet d'haver estat testimoni de tots els avenços que s'hi havien produït. En una entrevista a L'Econòmic d'aquell octubre de 2013 assegurava que tornaria a fer de metge, si tornés a començar: "Per descomptat! No faria una altra professió. En aquesta professió, cada dia tens motius per estar content i satisfet i, al mateix temps, tens motius per estar trist i insatisfet. Empaten les dues vessants! De tota manera, cal dir que els grans èxits en medicina no depenen dels metges, sinó que nosaltres només els fem servir. Sense els grans investigadors contra el càncer, per exemple, el càncer mataria el 90% dels malalts. La investigació que s'ha fet ha estat extraordinària. Mai de la vida hauria arribat a imaginar que el tractament d'alguns càncers es pogués fer mitjançant píndoles. Els coneixements mèdics es multipliquen progressivament de forma extraordinària. Estem vivint una proliferació dels avenços tecnològics".

En la mateixa entrevista, ell, que sempre s'havia caracteritzat per un tracte humà i afable tant amb la mainada que visitava com amb els seus familiars, lamentava qur "la medicina s'ha deshumanitzat una mica, però aquesta deshumanització s'ha vist agreujada per les circumstàncies externes, per la crisi econòmica actual i les que vindran"