Seran cinc mesos més d'obres, però haurien de ser els últims després de més de vuit anys de l'inici d'uns treballs per fer arribar l'alta velocitat a Girona que han provocat l'obertura d'una ferida al centre de la ciutat.

Les màquines tornen a ser al parc Central. Hom podria pensar que Copcisa ja ha iniciat els treballs, adjudicats per Adif, per reurbanitzar la llosa del Parc. Però no. Llàstima. Són treballs de Rubau Tarrés, corresponents a l'estació soterrada d'autobusos, adjudicats per la Generalitat, que haurien d'acabar el primer trimestre de l'any vinent, que necessiten intervencions també a la superfície.

Quan comenci la reurbanització de la llosa, seran cinc mesos més de sorolls, de molèsties, de gent enfadada. Seran una tifa i vindran ganes de picar amb el cap contra la paret perquè seran unes fresses i unes vibracions ja conegudes. Només queda fer el típic acte de replanteig previ a l'obra.

Aquest darrer flagell del martiri començarà entre demà i el 15 de novembre, com es va informar fa unes setmanes. Però haurien de ser els últims treballs i després les màquines haurien de desaparèixer per anys. Per molts anys.

Haurien. Haurien perquè avui en dia ja ningú es refia que acabin quan han d'acabar. Qui no recorda que el viaducte hauria de ser a terra fa anys? Es va perdre temps en un debat inútil. Si aprofitar-lo per fer-hi passar un tramvia, fer-hi un passeig o posar-hi un bar amb vistes aèries. Si enderrocar-lo i generar una gran avinguda amb una amplada per mínim quatre carrils de trànsit. Doncs el viaducte encara hi és. Morirem, i encara hi serà.