L'Ajuntament de Girona està treballant en un protocol per actuar en cas d'ocupacions de pisos. A la capital gironina hi ha 600 pisos buits - la majoria en mans de bancs i grans empreses- i molts estan ocupats. Amb aquest protocol es vol forçar les entitats financeres a concedir lloguers socials als 'ocupes' d'aquests habitatges. Ara bé, caldrà sempre un informe de Serveis Socials que acrediti que aquestes ocupacions es fan per necessitat. Aquest protocol, que es debatrà al ple de desembre, també servirà per aclarir com es certifica que un pis porta buit més de dos anys. D'aquesta manera, el consistori vol evitar sentències contràries com la del Banc Popular, sancionat per l'ajuntament. De moment, el consistori ha aturat la tramitació de totes les sancions a bancs a l'espera de disposar d'aquest protocol.

L'Ajuntament de Girona vol portar al ple de desembre un protocol per afinar millor a l'hora d'impulsar accions per forçar els bancs a alliberar pisos buits i posar-los a disposició de la borsa local d'habitatge. Girona va ser un dels ajuntament que es va sumar a la iniciativa de multar entitats financeres amb habitatges tancats des de feia més de dos anys. El passat mes de maig, però, un jutjat va anul·lar la primera multa de 100.000 euros imposada al Banc Popular.

Entre les raons, el jutge alertava que no s'havia certificat amb prou garanties que el pis estigués buit feia més de dos anys i, a més, també es va donar el cas que hi va haver canvi de propietari en aquest període. Per tot plegat, el consistori no va poder cobrar la que era la primera sanció a un banc per tenir pisos tancats.

Un protocol amb dues finalitats

Després d'això, des de l'àrea d'Acció Social -ara en mans del PSC- s'ha impulsat la redacció d'un protocol que té un doble objectiu. Per una banda, ha d'ajudar a clarificar millor com es certifica que un pis està tancat fa més de dos anys. Fins ara, es feia aportant informació sobre els consums de l'habitatge en qüestió. Ara, però, volen que els passos a seguir estiguin recollits en aquest protocol, que s'emmiralla en un que ha aprovat l'Ajuntament de Terrassa.

La regidora d'Acció Social, Sílvia Paneque, ha explicat que aquest document també ha de servir per regular les ocupacions de pisos, especialment d'habitatges que són propietat de bancs. El darrer informe de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) determina que a la ciutat de Girona hi ha 600 pisos buits, la gran majoria de bancs. Paneque assegura que molts estan ocupats (l'ajuntament desconeix la xifra) i que cal actuar en aquestes situacions.

Segons detalla la regidora, si detecten que l'ocupació va lligada a problemes de convivència o a delictes com el cultiu de marihuana es posaran del costat del banc i intercediran per fer fora els 'ocupes'. "En aquest sentit ja estàvem actuant a través del programa escales netes i segures", ha remarcat. Ara, amb l'elaboració del nou protocol, s'hi implicaran tant la regidoria de Seguretat com també Serveis Social i l'Oficina Municipal d'Habitatge. L'objectiu és detectar els pisos ocupats i comprovar si les persones que hi viuen ho fan per necessitat o no.

Paneque ha explicat que, en aquests casos, la funció de l'ajuntament serà pressionar el banc per tal que cedeixi el pis als 'ocupes' pactant un lloguer social. Ara bé, sempre caldrà un informe de Serveis Socials que acrediti que aquelles persones estan en situació de risc d'exclusió social. "Volem portar aquesta proposta al ple per tal que compti amb un ampli consens polític", ha manifestat la regidora.

Tots els expedients sancionadors a bancs, aturats

A l'espera que aquest protocol no sigui una realitat, Paneque ha demanat aturar la tramitació de tots els expedients sancionadors contra bancs que tenen pisos buits. Quan el consistori va rebre la sentència que anul·lava la multa al Banc Popular, la regidora va anunciar que s'iniciarien els tràmits des de zero, una ordre que encara no ha donat a l'espera de disposar del protocol. Actualment, l'ajuntament també té obert un altre expedient amb la Sareb per dos habitatges buits i també s'ha aturat.

La regidora d'Acció Social ha reconegut que tramitar aquests expedients suposa una gran càrrega de feina per als treballadors municipals i que tenen manca d'efectius. Per això, han tancat un acord amb la Universitat de Girona i la Diputació de Girona per tal que estudiants que acaben el grau de Dret puguin fer pràctiques remunerades portant aquests casos.

El Pla Local d'Habitatge avança

Un altre dels elements en què treballa l'àrea de Paneque és en la redacció del Pla Local d'Habitatge. Segons ha explicat la regidora, s'ha decidit encarregar-ho a una cooperativa d'arquitectes, la Cooperativa La Col, amb experiència en el camp del cohabitatge i de la construcció d'habitatges en solar públic en format cooperativa.

Aquest pla ha de permetre, sobretot, establir mesures per incentivar els particulars a llogar els pisos buits. Segons ha explicat Paneque, des d'aquesta cooperativa partiran de la diagnosi que ja ha fet la UMAT i, a partir d'aquí, proposaran diverses mesures. La regidora ha explicat que el pla ha d'estar enllestit al desembre.

L'objectiu de Paneque és, un cop aprovades totes les diferents mesures, començar amb "l'acció política" a partir del gener. Un cop es disposi del protocol, dels estudiants en pràctiques i del Pla Local d'Habitatge la regidora confia que podran fer passos endavant per aconseguir tenir més pisos a la borsa local d'habitatge, acabar amb les ocupacions que no són per necessitat i aconseguir pressionar més els bancs.

Un altre dels objectius del consistori és aplicar noves mesures fiscals relacionades amb els pisos buits. Per una banda, el govern municipal es planteja bonificar l'IBI (cal decidir si una part o tot) als particulars que s'animin a destinar pisos buits a la borsa de lloguer social. Una altra mesura aniria en un sentit completament contrari: gravar l'IBI dels grans tenidors d'habitatges tancats com a mesura per forçar-los a donar-los a l'ajuntament per destinar-los a lloguer social.