Molt abans de David Meca, molt abans que les Vies Braves es posessin de moda, molt abans que hi hagués llista d´espera per poder creuar l´estret de Gibratlar nedant, el metge gironí Felipe Sánchez Babot, més conegut com a Pipe, va ser un autèntic pioner de la natació en aigües obertes. Pipe, traspassat dijous i que serà enterrat aquest matí a l´església de Sant Fèlix de Girona, va ser tot un referent en el món de l´esport gironí, especialment en la natació, que va seguir practicant fins als 85 anys. «El que va fer ell per la natació ho va fer poca gent a les comarques gironines», reconeix Jordi Banal, expresident del Club Natació ­Banyoles.

Sánchez Babot solia dir que, genèticament, va néixer metge i esportista. I segons recorda l´expresident del GEiEG Joan Escudé, va aconseguir grans fites «en una època en què no hi havia ni els mitjans ni les subvencions que hi ha ara». La seva passió per la natació el va portar a impulsar la primera travessia a l´estany de ­Banyoles, l´any 1944, i convertir-se en el primer vencedor de la prova. Després, participaria en 53 edicions més. «Ell va ser el que va convèncer el president del club, l´alcalde i totes les autoritats per fer-ho. Sense ell, la travessia s´hauria acabat fent, però hauria trigat molts anys més», assenyala Banal.

L´any 1955 va creuar l´estret de Gibraltar en cinc hores i 34 minuts, el cinquè millor temps d´aquell moment. Tota una proesa per a l´època i que li va donar un ressò internacional. Més endavant també va creuar el canal de la Mànega, entre altres fites, però molt sovint se´l podia veure nedant a l´estany de Banyoles o a la Costa Brava. Banal explica que junts van nedar des de la Fosca fins a Portbou i Blanes en diversos dies, i l´exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, el recorda als estius nedant entre la Fosca i les Illes Formigues. Pipe era soci d´honor del Club Natació Banyoles i soci predilecte GEiEG, i Escudé considera que se li hauria de fer un reconeixement «i que la gent jove sàpiga qui era i què va fer».

Però més enllà de l´esport, Sánchez Babot va ser un ciutadà compromès i metge de capçalera de moltes famílies. El president del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, creu que tenia «el tarannà d´un metge rural en un entorn urbà», ja que tenia un caràcter afable i proper amb els pacients. «Era el meu metge de capçalera, i recordo que quan em trobava malament venia a casa i m´explicava històries, em posava el termòmetre, amb tranquil·litat... tot això diu molt de la seva manera de fer», indica Nadal. A més, pertanyia a una nissaga de metges que ha deixat petjada a la ciutat.

Sánchez Babot va viure sempre al Barri Vell: va néixer al carrer Ciutadans i va viure bona part de la seva vida a la plaça de Sant Fèlix. Era molt conegut a la ciutat i fins i tot va arribar a ser regidor de l´Ajuntament, entre el 1960 i el 1966, en el consistori presidit per Pere Ordis.