L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va aprofitar la visita del delegat del Govern de l'Estat espanyol a Catalunya, Enric Millo, per recordar-li un llista d'incompliments i greuges d'Adif i dels costos de reposicions que ha hagut d'assumir l'Ajuntament en relació amb les obres del Tren d'Alta Velocitat (TAV) al parc Central. Madrenas va exposar-li que l'Ajuntament preveia presentar un procediment judicial per aquests greuges. Hi ha obres pagades pel consistori que es considera que hauria d'haver assumit l'Estat, així com la causa de molèsties físiques i econòmiques per als comenrciants i veïns de la zona en un treballs que porten més de quatre anys de retard.

Millo, però, li va estendre la mà i va demanar-li tractar el tema amb l'Estat abans de fer aquest pas. Davant d'aquesta petició del delegat del govern, Madrenas va indicar que «hem pres el compromís, davant la petició del delegat, de fer una reunió prèvia amb el govern de l'Estat per mirar si aquests greuges es poden veure ressarcits d'una forma extrajudicial. Em sembla una bona opció, però si no hi ha acord mantindrem la via judicial oberta», va manifestar Madrenas.

Parc Científic

En la trobada, la primera que fan els dos dirigents, també es va parlar del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que està en concurs de creditors i amb un deute global de 42,3 milions, dels quals 27,6 milions són de l'Estat. Ara mateix la possible solució està dins d'una pròrroga que ha de vèncer el 30 de març. Enric Millo va assenyalar que l'Estat no vol «deixar caure el parc» i es va comprometre a seguir-hi treballant i que està en converses amb la vicepresidenta i amb el Ministeri d'Hisenda per trobar una solució que, segons va dir serà «complexa», atès que passa perquè l'Estat faci un «esforç econòmic molt important» i encara no s'ha determinat quina serà la fórmula. L'alcaldessa va indicar que Millo s'havia mostrat «molt receptiu» en aquest tema.

Finalment, l'alcaldessa va aprofitar la trobada per proposar-li que a l'edifici de les casernes, al davant de la biblioteca Carles Rahola, «puguem trobar alguna fórmula perquè pugui ser adquirit per l'Ajuntament, amb algun tipus de permuta, per exemple. A priori els ha semblat bona opció i estan oberts a treballar-ho perquè entenen que per a la ciutat i el territori pot ser molt interessant. Seria molt important per la ciutat que aquest edifici es pogués convertir en seu de diferents equipaments».

Tot i que no va dir quins podrien ser els usos, en el passat s'havia parlat d'un possible centre educatiu o de poder-hi ubicar un nou CAP per a l'Eixample.