El conflicte entre la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya per la propietat d'uns documents històrics es torna a activar. La corporació provincial ha demanat que es reprengui el procés judicial -cosa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha avalat- per determinar quina de les dues administracions ha de ser la titular d'uns fons de l'antic hospital Santa Caterina, el psiquiàtric i la llar infantil, entre altres papers. Tot i això, tant la Diputació com la Generalitat remarquen que la seva prioritat és arribar a un acord polític per resoldre aquest conflicte, abans que el TSJC acabi dictant sentència del recurs contenciós.

Aquest debat sobre la propietat de documentació històrica va començar l'any 2011, quan la direcció de l'Arxiu Històric de Girona (que correspon al Govern català) va comunicar a la institució provincial que des del 1987 s'havien fet ingressos de fons que pertanyien a la Diputació malgrat que havien estat transferits a la Generalitat «per causes diverses». «En aquests casos caldria revisar cada una de les transferències rebudes a l'Arxiu Històric per fer-ne el traspàs de la gestió a la Diputació», va exposar la direcció de l'Arxiu. Aquests fons afectats són part de la documentació de l'antic hospital Santa Caterina, el psiquiàtric i l'hospici (un material que actualment és titularitat del Departament de Cultura).

El mateix 2011, la direcció de l'Arxiu Històric de Girona també va anunciar a la institució provincial que altres papers que pertanyien a la Diputació es trobaven al centre d'acolliment llar infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia i a la residència geriàtrica del Puig d'en Roca. Es tracta de la documentació anterior al 1994 de la llar infantil, el patronat de serveis socials i la residència geriàtrica del Puig d'en Roca (un fons que actualment és titularitat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que abans tenia el nom de Benestar Social i Família).

El Govern denega el permís

Davant aquesta situació, l'any 2012 la Diputació va sol·licitar a la Generalitat que transferís tot el material que, segons la direcció de l'Arxiu Històric, corresponia a la corporació provincial. Després que el Govern català no donés permís a la Diputació per accedir a aquesta documentació, el 2013 el president de la institució -que llavors era Joan Giraut- va dictar una resolució per requerir als Departaments de Cultura i de Benestar Social i Família que transferissin els fons històrics afectats. Ara bé, com que el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni -que era Joan Pluma- i la secretària general de Benestar Social i Família -que era Dolors Rusinés- tampoc van acceptar la petició de la Diputació, el 2014 la corporació provincial va presentar un recurs d'alçada als consellers de la Generalitat implicats.

Com que cap dels dos consellers va respondre el recurs d'alçada, el ple de la Diputació de desembre del 2014 va aprovar interposar un recurs contenciós administratiu al TSJC per demanar el traspàs dels documents reclamats anteriorment. D'aquesta manera, el 2015 la institució provincial va presentar el contenciós contra els Departaments de Cultura i de Benestar Social i Família. Tot i això, com que la voluntat principal de la Diputació era arribar a un acord polític amb la Generalitat, la corporació va sol·licitar la suspensió del procés judicial.

Així, aquest procés havia quedat aturat fins aquest 2017, quan la Diputació ha demanat que es deixés sense efecte la suspensió del contenciós, ja que s'estava a punt d'esgotar el termini per aixecar aquesta suspensió. Aquest gener, el TSJC ha acceptat la petició de la institució provincial de reprendre el procés judicial, de manera que -si no es produeix abans un acord entre la Diputació i la Generalitat- el cas es resoldrà amb una sentència. Malgrat tot, el vicepresident de Promoció Econòmica de la corporació, Miquel Noguer, ha explicat que la Diputació està pendent de reunir-se amb el Departament de Cultura per tractar aquesta qüestió, amb l'objectiu d'arribar a un acord.

Noguer ha argumentat que la corporació provincial està «obligada» a defensar els seus interessos, tot i que ha deixat clar que la voluntat és poder retirar el contenciós. Ha afegit que la prioritat és que el conveni amb la Generalitat contempli la reclamació de la Diputació. «Per retirar el contenciós, s'ha de tenir un bon acord», ha conclòs Noguer, que ha considerat que això passa per «reconèixer» el conveni del 1985. De fet, la institució sempre ha al·legat que el 1985 la Diputació va dipositar els seus fons històrics a l'Arxiu Històric de Girona (de la Generalitat) amb un conveni de col·laboració que establia que la corporació cedia al Govern català, «en qualitat de dipòsit», els seus documents arxivístics i bibliogràfics. El mateix conveni apuntava que la Generalitat acceptava el dipòsit «respectant l'exclusiva propietat de la Diputació» sobre els fons.

Una reunió «properament»

La institució provincial també ha recordat que l'hospital Santa Caterina, el psiquiàtric, l'hospici i la residència geriàtrica no tenien personalitat jurídica pròpia, perquè depenien de «la gestió directa» de la Diputació. Per això, la corporació ha defensat que encara que l'any 1994 la Diputació va fer un traspàs parcial de competències a la Generalitat en matèria d'assistència social, això només incloïa els documents «amb vigència administrativa». «La resta de documents anteriors al 1994 pertanyen a la Diputació», ha justificat la institució provincial, que ha reclamat que aquests papers es traspassin a la corporació.

Així mateix, la Generalitat també ha subratllat que la seva prioritat és arribar a un acord polític amb la Diputació i ha admès que «properament» es preveu fer una reunió per tractar aquest tema. Tot i això, el Govern català no ha volgut fer una valoració de l'argumentari jurídic del cas.