Cubells i bosses amb xip per quantificar -i fer pagar- els residus que es llancen. Gravació de la fracció orgànica per evitar el malbaratament alimentari. Compostar els residus orgànics i vendre'ls després com a botigues de bricolatge i centres de reciclatge. Aquestes són algunes de les propostes que es van poder sentir ahir durant la segona jornada del fòrum #wasteinprogress de Girona, en què les ciutats de Munic, Tallin, Parma i Seül van ser les protagonistes.
Seül és una ciutat de deu milions d'habitants que genera 42 tones de residus al dia, però tot i això aconsegueix un nivell de recollida selectiva del 62%. A més, per posar fi al malbaratament alimentari, l'any 1995 van instaurar un sistema de pagament per generació sobre la fracció orgànica, fet que els ha permès reduir en un 40% la generació de residus. A més, el rebuig s'ha de dipositar en unes bosses de prepagament, de manera que el ciutadà paga en funció del volum generat. Segons va explicar el director del departament de gestió de residus del govern metropolità, Hongsik Choi, també han apostat per promoure la reutilització amb l'obertura de 35 centres on es venen mobles i electrodomèstics de segona mà un 70% més barats.
El regidor de Medi Ambient de Parma, Gabriele Folli, va explicar com les tecnologies -concretament, xips instal·lats als cubells i les bosses- els han permès reduir el volum de deixalles que es genera per persona i arribar fins a un 73% de recollida selectiva. El xip els permet identificar si un usuari llança la brossa al contenidor de rebuig, fet que es reflecteix en la factura de les escombraries. El rebut compta amb una tarifa fixa -que correspon als serveis que utilitza tota la ciutadania, com la neteja viària o el cost de la recollida- i una altra de variable en funció del rebuig generat. «La idea és que sigui com un comptador similar al de la llum o l'aigua», va indicar Folli sobre un sistema que van iniciar l'any 2015 i que els ha permès rebaixar el nombre de residus generats de 240 quilos anuals per càpita fins a només 110.
La capital d'Estònia, Tallinn, compta amb 400.000 habitants i un nivell de recollida selectiva que es troba al voltant del 50%. En aquest cas, utilitzen un sistema de recollida de paper i cartró, resta i orgànica en contenidors comunitaris ubicats a la via pública amb una recollida porta a porta de vidre, plàstic i metalls. Segons va explicar Kristjan Mark, cap de l'àrea de gestió de residus de l'Ajuntament de Tallinn, van començar amb aquest sistema l'any 2006, tot seguint el model dels països escandinaus. En aquell moment, el nivell de recollida era del 24%, de manera que al llarg dels últims deu anys s'ha arribat a duplicar. Segons va indicar Mark, al principi la ciutadania es va mostrar una mica reticent, però es van acabar adaptant al canvi sense problemes. A més, fa un parell d'anys es va instal·lar un centre de residus a Tallin, de manera que ara tota la gestió està centralitzada.
Pagar pel rebuig
Munic, amb 1,4 milions d'habitants, té implantat un sistema de pagament per generació sobre els residus, mentre que per la resta combina el porta a porta amb els contenidors. Amb tot plegat aconsegueix unes xifres de recollida selectiva que arriben fins al 51%. El director de l'empresa pública de recollida de la ciutat, Günther Langer, va assenyalar que cada propietari de vivenda ha de tenir un «contracte» obligatori amb la seva empresa. A partir d'aquí, controlen els residus que genera i les vegades que omple el contenidor de rebuig, fet que té un recàrrec en la factura. A casa, a més, els veïns també poden separar l'orgànica i el paper, mentre que el vidre i el plàstic s'han de portar en contenidors que estan al carrer.
D'altra banda, Munic utilitza els residus orgànics per a compostar-los i després comercialitzar-los en botigues de bricolatge i centres de reciclatge. La matèria orgànica es recull, es porta a la planta de tractament, on es tracta amb biogas i s'hi afegeix la gracció vegetal. Tot plegat es transforma en compostatge i posteriorment es comercialitza, sempre passant uns controls de qualitat.
