Girona ha pres nota de tot el que s´ha dit i ensenyat al Fòrum internacional sobre la gestió de residus municipals #wasteinprogress que durant tres jornades s´ha celebrat al Palau de Fires de Girona. Partint de la base que cada ciutat és pràcticament única, es preveuen anar incorporant canvis «de mica en mica» per anar augmentant el percentatge de recollida selectiva a Girona, que ara és del 48%, el més alt de la poblacions catalanes de més de 50.000 habitants. El Fòrum que tindrà, sens dubte, continuïtat, com ha comentat ja la directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, vist l´èxit de la primera edició i per la demanda del sector. Segons els organitzadors, s´ha aconseguit l´objectiu de posar en contacte les empreses, les administracions i els tècnics especialitzats per analitzar i debatre solucions innovadores i efectives en la recollida de residus municipals.
El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, va afirmar que «durant tres dies, Girona ha estat la capital mundial de la gestió de residus i li ha servit per aprendre. S´han reunit les ciutats que excel·leixen i les ciutats que volen excel·lir».
No hi ha un model «màgic»
El regidor va afegir que vistes les ponències de representants de diferents punts del planeta havia quedat clar que a l'hora de fer la recollida «no hi ha un model màgic ni únic; cada ciutat, segons les seves característiques, en fa servir un o un altre» i va recordar que «l´any 2014, quan a Girona es van implantar els nous contenidors, la recollida selectiva va augmentar un 28%. Però no s´acaba aquí ni molt menys. Hem de prendre nota dels exemples exitosos com els que hem vist al Fòrum».
De fet, Girona preveu implantar aquest any el sistema porta a porta, a la vall de Sant Daniel. Es fa difícil poder-ho portar-ho a terme a tot el municipi. No obstant s´estan fent altres accions en diversos sectors. Per exemple, al Barri Vell, en determinades hores del vespre s´habiliten un seguit de punts amb contenidors de recollida selectiva. Per als comerços també està previst un sistema semblant però que inclourà un identificatiu a cada bossa per saber qui compleix i qui no. Són diferents models dins d´una mateixa ciutat, alguns dels quals semblants a les experiències d´èxit explicades a Girona per representants de Seül, Cardiff, Sanremo, Adelaida, Parma, San Francisco, Anvers, Tallinn, Milà, Imola, Ljubljana i Munic.
En la darrera jornada va ser el torn d´Adelaida, Anvers, Cardiff i Sanremo. A la població australiana intenten «posar-ho molt fàcil», tal com va explicar , Kat Heinrich. Allà s´aplica un programa d´etiquetatge de contenidors que serveix per saber quins ciutadans reciclen correctament i quins no. Part de l´èxit de la ciutat, on el nivell de reciclatge arriba al 60% es deu a diferents factors: el compromís que hi ha per part dels polítics, l´elevada taxa d´abocadors i l´educació que es promou per conscienciar.
A Bèlgica, Anvers és considerada la «ciutat sostenible per excel·lència». Han aplicat diferents canvis que els han suposat, per exemple, que la recollida en un carrer que abans necessitava entre 20 i 30 minuts, ara se solucioni amb tres minuts. «I els carrers són més nets». Abans, s´aplicava un sistema de porta que s´ha subtituít per contenidors de grans dimensions intel·ligents. Cada veí disposa d´una targeta identificativa que obre aquest recipient i que serveix també per a possibles bonificacions. Amb el canvi, també es pot destinar personal a altres tasques de neteja ja que abans es necessitava un camió i dos operaris a peu i ara, ja només cal el vehicle.
Campanyes constants
A Anvers es fan campanyes constantment per anar sensibilitzant als veïns, segons va explicar la directora general de l´àrea de gestió de residus de l´Ajuntament, Martine Corremans. La ciutat ha passat de generar 90.000 tones de resta l'any 1998 a només 7.000.
Pel que fa Cardiff, Bob Derbyshire i Tara King, ambdós de l´àrea de Medi ambient, van exposar que el reciclatge està «molt present a l´agenda política» i que interessa «que se´n parli» constantment. És la ciutat del Regne Unit amb millors resultats de recollida selectiva, amb el 53%. Usen el sistema de porta a porta i part de l´èxit rau en els constants recordatoris i actualitzacions que fan per xarxes socials, campanyes i missatges. També es conciencia a les escoles i a la universitat.
Finalment, Sanremo, població italiana, mediterrània i turística com Girona, ha implantat un model que combina àrees d´aportació comunitàries i de proximitat amb recollida porta a porta, amb pagament per generació d´envasos i resta. Pel que fa als turistes, s´han creat illes ecològiques perquè s´han adonat que quan marxen no utilitzen el sistema implantat. A les illes hi ha compactadors especials situats en punts estratègics a les sortides de la ciutat, com les autopistes, segons Paolo Pavisotto.
