ls polítics deuen dur als seus gens les ganes de posar-se medalles. Si més no, alguns. Ser el màgic Andreu de la política o el marine de torn multipremiat i reconegut. A Salt, els retrets van d'una banda a l'altra. A veure qui és pitjor o millor que l'altre. El darrer cas ha estat el nombre de portes antivandàliques que es posen en els pisos buits per evitar l'entrada d'okupes. Si algú lluita per posar-se una medalla al pit com a gran «col·locador» de portes, aquesta no hauria de ser ben lluent sinó de xocolata. En el darrer ple, el portaveu de CiU i exalcalde Jaume Torramadé posava sobre la taula unes dades per evidenciar que l'actual equip de govern (ERC i IpS-CUP) pràcticament no està fent res i acusar el portaveu de la CUP, Ferran Burch, de ser un okupes friendly (amic dels okupes) per la seva passivitat. Talment com si en el seu mandat s'hagués fet massivament. Les dades, però, són ben diferents. Ni ara se'n posen poques ni abans se'n posaven moltes. Si es vulgués lliurar una medalla, el premi quedaria desert.
Aquí van les dades del darrer quadrimestre del 2016, i les del 2014. L'any 2016, l'Ajuntament va col·locar quinze portes. El mes en què en va posar més va ser el novembre (set portes) i els que menys al setembre i al desembre (dues cada mes). Mentrestant, el 2014, amb govern de CiU, consta registrat que només es van posar dotze portes. El mes en què se'n van posar més va ser també el novembre (sis portes) i el que menys, el desembre (cap). Les entitats bancàries van posar cinc portes els darrers quatre mesos del 2016. Dos anys abans, només una.
Per mantenir la candidatura a posar la medalla algú pot dir que aleshores no hi havia constància de tants pisos ocupats. O que una altra dada (la que sigui) li atorga més mèrits. Com diuen alguns, la millor feina és la que no s'explica.
