La Catedral de Girona acollirà el dissabte 6 de maig la beatificació de set missioners del Sagrat Cor assassinats a Serinyà quan intentaven fugir a França l'any 1936, a principis de la Guerra Civil. Els joves sacerdots, d'entre 20 i 28 anys, vivien al Seminari Menor de Canet de Mar, però van marxar-ne el 3 d'agost quan se'ls va alertar que la seva vida corria perill. Durant gairebé dos mesos van allotjar-se en diferents masos de les comarques gironines mentre intentaven arribar a la frontera. El 28 de setembre, tanmateix, van arribar a Begudà, on van ser delatats i entregats al comitè de Sant Joan les Fonts. Al cap de poc van ser assassinats a Serinyà, i famílies catòliques del poble van ser obligades a enterrar-los.

Els set religiosos eren Antonio Arribas, Abundio Martí, José Vergara, Josep-Oriol Isern, Gumersindo Gómez, Jesús Moreno i José del Amo. Un d´ells (Isern) era nascut a Vilanova i la Geltrú, mentre que la resta eren naturals de pobles de Burgos, Palència, Navarra, León i Zamora. Tots ells viven a la comunitat dels Missioners del Sagrat Cor a Canet de Mar: quatre eren sacerdots i professors del seminari menor, mentre que els altres tres eren germans que col·laboraven en el seminari.

Després de l´alçament militar del 18 de juliol de 1936, la casa-seminari on vivien va ser requisada pel Comitè de Canet, de manera que sacerdots i seminaristes se´n van haver d´anar a viure a una plaça propera i els alumnes van quedar sota l´autoritat dels membres del Comitè. El 3 d´agost, quan van ser avisats que serien afusellats aquella mateixa nit, la comunitat religiosa es va dividir en dos grups: els quatre més grans van marxar cap a Barcelona, on van ser detinguts però van sobreviure, i els set més joves van decidir intentar la fugida a França a través dels boscos i evitant els camins. En el seu periple, que va durar dos mesos (fins el 28 de setembre), van ser acollits i alimentats en diverses masies, fins que en arribar a Begudà van ser delatats i entregats al comitè de Sant Joan les Fonts. El comitè de Canet els va identificar i poc després se´ls va obligar a pujar en un autobús direcció a Banyoles. En arribar a Serinyà, prop d´unes parets en ruïnes, van ser assassinats. Avui, en aquell punt s´aixeca una petita ermita en record d´aquests testimonis.

Els dirigents dels comitès van obligar diverses famílies catòliques de Serinyà a portar els cadàvers al cementiri i enterrar-los al cementiri del poble. Allà es van quedar fins el 1940, quan els Missioners del Sagrat Cor els va traslladar al cementiri de Canet. Properament, però, seran traslladats a una capella dedicada a ells al santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, a Barcelona.

El procés per a beatificar-los va començar el 14 de juliol de 1995 i el papa Francesc va signar el decret declarant-los màrtirs el 8 de juliol de 2016. La celebració del 6 de maig serà presidida per Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants del Vaticà. Malgrat que la congregació ja no té cap centre a Girona, la beatificació tindrà lloc a la Catedral perquè els joves sacerdots van ser assassinats a la diòcesi i aquí va començar el procés de beatificació.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va assegurar que una beatificació «no és mai una reivindicació» ni una reclamació «de justícia», sinó una «acció de gràcies» pel testimoni de fe d'aquests joves. El pare provincial de la congregació, Francisco Blanco, va explicar que els futurs beats «no van fer res especial», sinó que simplement van ser «sacerdots senzills que tractaven amb els joves», i que quan van ser detinguts mai van negar la seva fe. «Van ser un testimoni d´amor a Déu», va indicar.