Tot i que eviten parlar de responsabilitats, els exrectors de la UdG es mostren preocupats per la fase de liquidació a la qual s'ha vist abocat el Parc Científic i Tecnològic. Josep Maria Nadal, Joan Batlle i Anna Maria Geli coincideixen a assenyalar la importància que el Parc té per a les comarques gironines, i confien que serà capaç de sortir de la difícil situació en què es troba actualment.

«Com a exrector que va iniciar el Parc amb la compra dels terrenys i la decisió de fer-lo, crec que és una eina fonamental per a la Universitat i és lamentable que s'hagi posat en una situació de compromís», assenyala Nadal. L'exrector confia que al final la situació s'arreglarà i que el Parc podrà continuar la seva activitat amb normalitat, però creu que «ara s'ha de lamentar la situació i penso que no s'han fet bé les coses, tot i que no sé de qui és responsabilitat».

L'antic rector recorda que nombrosos parcs científics tant de Catalunya com de la resta de l'Estat tenen problemes econòmics «perquè es van demanar crèdits a l'Estat que en el seu moment semblava que no s'haurien de tornar», i lamenta que «l'únic que està en una situació tan problemàtica és el de Girona». Pel que fa a les responsabilitats, creu que deuen ser compartides: «La Generalitat va dir que pagaria i no ho va fer mai, després van portar el xec però l'Estat volia cobrar-lo en efectiu... sembla estrany que diguin que no accepten un taló», indica.

Tot i assegurar que es troba ja molt desvinculat de la gestió i que no coneix els detalls de l'operació, creu que entrar en concurs de creditors no va ser una bona idea, tot i que també reconeix que potser el Parc va néixer amb unes dimensions massa grans. «Potser sí que es va fer un Parc més gran del que tocava, i després no hi ha hagut tanta ocupació externa com s'esperava, però el Parc és i segueix essent imprescindible per a la Universitat», afirma. En aquest sentit, assenyala que «la transferència de coneixements entre Universitat i empresa només es pot fer en un espai com aquest».

En una línia similar, Anna Maria Geli creu que «és una llàstima» que el procés hagi acabat així. «Espero que sigui un moment dolent que se superi i es trobi una solució; perquè quan tots plegats som capaços d'unir-nos per aconseguir quelcom, ens en sortim», diu.

Geli no vol entrar a valorar si les coses s'han fet bé o malament, sinó que només vol mirar al futur: «Vull ser optimista, i crec que hem de trobar el camí per resoldre-ho». En aquest sentit, coincideix amb Nadal que el Parc «és l'estructura més important que s'ha fet a Girona i rodalies per buscar l'impuls del desenvolupament econòmic a través de la recerca i el desenvolupament. En aquest sentit, considera que el futur del Parc ha de ser el que es va dissenyar ara fa gairebé vint anys, quan es va començar a parlar-ne: «Ha passat per etapes diverses, i ara estem recollint els fruits d'una estructura per desenvolupar el coneixement econòmic i empresarial de tot el territori, i segueixo creient que és imprescindible per al futur de Girona», afirma.

Per la seva banda, Joan Batlle només diu que el Parc «ha demostrat la seva utilitat», que és viable i que confia que continuarà amb la seva activitat.