Han aprofitat la debilitat de Jaume Torramadé per abandonar el grup municipal ara i no quan manaven?

Volíem marxar fa més d'un any.

Quan manaven.

No. Havíem agafat el compromís de manar i Convergència encara estava en actiu i Unió estava en actiu. No havia sortit el PDeCat. El que no és lògic és que, després de la desaparició d'Unió i que Convergència hagi deixat d'existir, es mantingui un grup municipal a l'Ajuntament amb tres del PdeCat i tres independents... quan abans eren tres de Convergència, dos d'Unió i un independent. Recordo que en Jaume i en Paco Honrado es van donar de baixa d'Unió... No té cap sentit estar en un grup que no existeix.

Però es van presentar junts a les eleccions i hi havia el compromís que anirien junts.

Que aniríem junts perquè no sabíem que passaria tot això. Si CDC i Unió haguessin existit, potser hauríem seguit. Ara no n'hi ha cap. El que necessitem és que el PDeCat marqui un camí i començar a pensar en les eleccions del 2019.

Marcar camí i perfil propi. I ganes de protagonisme?

No. No. No. Marcar perfil propi. Una de les coses bones del PDeCat és que s'ha acabat que et marquin fer la llista des de l'executiva nacional i provincial. Ara són les assemblees. O sigui, el comitè local. Abans no era així i et deien «aquest i aquest». Ara no. La prova és que vam fer l'assemblea de militants del PDeCat. Tothom va exposar el que havia d'exposar i va sortir 21 a favor de trencar amb Torramadé i 8 en contra. A Girona i a Barcelona, van dir que l'assemblea manava.

I va ser dit i fet.

Si esperàvem més... ara tenim dos anys per buscar un cap de llista potent i començar-lo a promocionar. Havíem d'esperar a mig any de les eleccions? No tenia cap sentit.

Qui pot ser el cap de llista?

S'està buscant i parlant. Juntament amb el comitè. Que és totalment nou. De gent jove. Que abans no havia passat mai.

Com està la relació amb Torramadé?

Ara mateix , totalment trencada.

Es parlen?

No ens parlem. Està totalment trencada.

Fa un any ja hi havia «xup xup». Com era aleshores?

Dins dels partits polítics i associacions sempre hi ha estira-i-arronses. Mai es combrega amb tot. Hi havia punts de vista diferents. I ara no podia ser que els portaveus del grup fossin tots dos independents i cap del PDeCat, Torramadé i Rosa Pòrtulas. No podia ser que en depèn de quines comissions no hi hagués ningú del PDeCat.

Reitero. Fa un any i mig defensaven les mateixes idees i ara, de sobte, ja no. I en el darrer ple ja han votat dos cops diferent.

No té cap justificació mantenir una força política inexistent, sense cap perspectiva de futur i amb diferències remarcables en els temes locals i els nacionals.

Però abans hi havia disciplina de vot, llevat de temes de sobirania on hi havia llibertat de vot.

Ni Convergència ni Unió hi són i el grup municipal tampoc. Som tres del PDeCat que hem de marcar camí de cares al 2019. Només això.

Amb perspectives de govern?

Per això ho hem fet. Tenim dos anys per obrir camí i fer entendre que estem fent un programa que pot anar molt bé per al poble i que ja hi treballem, juntament amb el comitè. I si calgués un pacte amb un altre partit, ja en parlaríem.

Com veu el govern d'ERC i IpS-CUP?

No el veig sòlid. És un govern que un per l'altre s'ajuden per al que han signat, que no sé què és.

Estan en minoria i en l'eix nacional. PDeCat hi podria entrar?

Políticament no els interessa.

I al PDeCat?

Tampoc. Hem de marcar perfil propi i votarem a favor del que vagi bé per al poble. Però hi ha coses que direm que no. Com en el darrer ple sobre l'expropiació de pisos buits. Crec que ERC, a l'oposició, hi hauria votat en contra. El problema no és l'expropiació, és l'efecte crida. Si una família d'immigrants de Girona està pagant 400 euros pel pis i a Salt en donen per 80, què farem?

S'expropiaran a bancs per cedir-los i no només a 8o euros...

Depèn dels ingressos que tenen. I no s'expropiaria només a bancs. També a grans propietaris. Ens posem amb els particulars també. Propietaris que tenen «x» pisos i propietats. Aquest també?