«Avui m'han fet sentir com un delinqüent per tenir a un fill minusvàlid»

En aquesta carta, el pare del nen minusvàlid relata el que va ocórrer durant aquella jornada

09.05.2017 | 09:07

Malgrat la pluja, havia de ser un dia fantàstic; amb l´esforç i implicació de diversos professionals, havíem aconseguit organitzar la logística necessària per tal que, en Quim, el nostre tercer fill, amb una minusvàlua que l´obliga a anar amb cadira de rodes, pogués anar d´excursió amb la seva classe.

Tot estava apunt per sortir de casa cap a l´escola, quan ens trobem que la grua municipal s´ha endut el nostre vehicle aparcat en una plaça destinada a persones amb mobilitat reduïda, es tracta d´una furgoneta blanca adaptada i amb destacats distintius a la part posterior i anterior del vehicle que indiquen les dificultats de mobilitat d´un dels passatgers.

Eren dos quarts de nou i la gimcana s´anticipava prou complexa; plovent i amb la pressa per no fer tard a l´excursió, en un dia així, d´entrada és difícil trobar un taxi lliure a Girona, però, si, a més, aquest ha de ser adaptat, ja és una odissea.

Amb paciència, tot arriba i hem pogut fer el repartiment de nens a les escoles, arribant tard i, en finalitzar, m´ha acompanyat al dipòsit municipal per recollir el vehicle. Allà m´han fet esperar una hora i mitja, perquè una patrulla havia de supervisar la meva retirada del vehicle i aprofitar per denunciar-me el servei de grua, l´aparcament en un lloc indegut (segons ells) i una tercera denúncia per falsificació il·lícita d´acreditació municipal.

Resulta que l´ajuntament de Girona, no contempla que les famílies actuals, en que ambdós components del matrimoni treballem, hem d´organitzar la agenda diària amb dos vehicles i només ens faciliten una sola acreditació per aparcar en llocs destinats a persones amb minusvàlua i, ens veiem obligats a funcionar amb un original en un cotxe i una fotocopia a l´altre.

Doncs bé, segons l´ens municipal i la policia, aquest és el nostre problema i ens conviden a que mobilitzem tot el dia el nostre fill de 4 anys, amb el seu cartell de minusvàlid penjat al coll d´una cadeneta perquè, com que no te prou problemes, tingui clar, a tothora de quin mal pateix; que no és el que l´impedeix caminar si no: viure en una societat absurda com aquesta.

Joan M Sans
Dijous, 27 d´abril de 2017

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema