L'Audiència de Girona ha condemnat a tres anys i mig de presó un home que es va quedar gairebé 300.000 euros de la venda de tres pisos que no eren de la seva propietat. El tribunal ha considerat provat que el processat, José Sabatés, va acceptar gestionar els habitatges que un pare i un fill havien heretat de la seva esposa i la seva mare, respectivament. Es tractava d'unes llars ubicades al carrer Bonastruc de Porta i a l'avinguda Lluís Pericot de Girona. La sentència ha apuntat que els amos van decidir donar poders notarials a Sabatés l'estiu del 2008, amb l'objectiu d'obtenir diners -amb la venda dels pisos- per pagar l'impost de successions i altres despeses generades per l'herència.

La resolució judicial ha resolt que, amb els poders notarials, el condemnat «va amagar en tot moment» als propietaris les gestions que portava a terme per vendre els habitatges. L'Audiència ha concretat que el novembre del 2008 Sabatés va vendre -en representació dels amos- dos pisos del carrer Bonastruc de Porta; un per més de 120.000 euros i un per més de 90.000 euros. D'aquesta venda i del preu fixat no va informar els propietaris, tot i que per mantenir la seva confiança va entregar-los un xec de 26.000 euros.

El tribunal ha afegit que el febrer del 2009 el condemnat va vendre un dels pisos de l'avinguda Lluís Pericot per 120.000 euros, malgrat que llavors ja no disposava dels poders notarials per actuar en representació dels amos dels habitatges, perquè s'havien revocat uns dies abans d'aquesta acció. Tampoc va informar de la venda ni del preu fixat. Per això, l'Audiència ha dictat una pena de tres anys, sis mesos i un dia de presó per a Sabatés, per un delicte continuat d'apropiació indeguda. També li ha imposat una multa de 1.626 euros i ha fixat que ha de retornar els quasi 300.000 euros que es va embutxacar als dos propietaris dels pisos.

En el judici, el processat va assegurar que «només signava» les escriptures de les operacions immobiliàries. «No vaig cobrar res de la venda. No em vaig quedar ni una pesseta. Em van dir que quan estigués tot fet, em donarien un apartament», va defensar. Malgrat tot, l'Audiència no ha donat credibilitat al seu relat, ja que ha valorat que el condemnat va tenir una participació «activa i directa» en el cas. La sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.