Si el que determina l'èxit o fracàs d'un esdeveniment és el nombre d'assistents, l'arrencada de la 62a edició de Temps de Flors va suposar un èxit rotund. Si el baròmetre és la climatologia, ahir al festival gironí per excel·lència tot li va anar de cara. El primer dia de la mostra floral i artística, que s'allargarà fins al 21 de maig, va estar marcada per un sol de maig d'aquells que escalfa però no sufoca, i que va deixar el terreny abonat perquè grans riuades de gent prenguessin els carrers de la ciutat. Colze contra colze milers de visitants autòctons i estrangers van aprofitar el bon temps per visitar les més de 150 exposicions artístiques que acullen els patis, places i jardins de la ciutat.

«Girona és una paleta de colors», va dir Marta Madrenas durant la inauguració oficial de la mostra. Al peu de les escales de la Catedral, l'alcaldessa de Girona convidava els ciutadans a viure «amb alegria» la mostra floral i a gaudir d'una ciutat «viva, alegre, dinàmica i oberta al món».

En la mateixa línia s'expressava la pregonera de l'edició d'enguany, l'exjugadora de bàsquet a l'UNI Girona Noemí Jordana, que com a gironina d'adopció va reconèixer el caràcter acollidor de la ciutat i va convidar els assistents a parlar amb els voluntaris i organitzadors i felicitar-los per la feina ben feta.

Rere seu una bateria de miralls enfilava els 90 graons amunt. És el «Codi Petri», la composició que acull l'emblemàtica escalinata, obra de Cristina Masferrer, Víctor Almazán i Gustavo A. Torres. A diferència d'altres anys, aquest trencador muntatge permet als visitants formar-ne part i passejar entre els miralls que alteren les percepcions habituals de l'entorn.

Aquest és només un dels 195 projectes que la mostra ofereix aquest any, 16 més que l'any passat. Estan repartits en 156 espais, la gran majoria al Barri Vell si bé també se'n poden trobar en altres barris com l'Eixample o el Mercadal.

El festival juga a la primera divisió i la tasca d'entitats, empleats municipals i organitzacions que munten Temps de Flors ha estat titànica. Entre les novetats i esdeveniments més destacats d'aquesta edició hi ha el joc de mi

ralls del Refugi antiaeri del Jardí de la Infància, els sis ponts de l'Onyar engalanats amb projectes florals. Un d'ells, el de Sant Agustí, està guarnit amb iconografia del Girona F.C. i pot cobrar especial rellevància aquest any si finalment l'equip de Pablo Machín aconsegueix pujar a Primera Divisió.

L'opinió dels visitants

La gran afluència de persones pot portar inconvenients, com ara cues a les carreteres, dificultats per aparcar o algun moment d'aclaparament, però la sensació ahir era de balanç positiu. Les terrasses, els bars i restaurants del centre estaven plens a vessar, sens dubte esperonats pel sol i pel clima agradable que precedeix a l'estiu.

D'opinions sobre allò que es veu, n'hi ha per a tots els gustos. Prova que el Temps de Flors no deixa indiferent. «M'agrada tot, sobretot l'enginy que tenen per decorar els racons i el patrimoni de la ciutat», explica la Rosa Latorre en declaracions a l'ACN, una veïna de Montblanc que ja visita la mostra per tercera vegada.

«Depèn de cada any i de cada lloc; algunes estan molt bé i d'altres no són tan maques», diu en Gabriel Latorre, que és veí de Girona i que ja fa anys que s'apropa a veure els muntatges. «És una mostra coneguda arreu de Catalunya i fins i tot té ressò internacional; feia temps que volia venir i ara he aprofitat l'oportunitat», concreta l'Òscar Martineto, un tarragoní que la visita per primera vegada.Qui també s'estrena és l'Anna Moreno, de Granollers.

Temps de Flors traspassa fronteres amb els nombrosos turistes estrangers que passegen -tots, càmera en mà- per la ciutat. Entre ells, la Sylvie Descouves, una veïna de Prada de Conflent. «Hem vingut d'excursió amb el grup de fotografia del poble per aprofitar tot allò que ens ofereixi la mostra», explicava.