Un estudi del professor de secundària i membre del Grup de Recerca Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica (GRMATIG) de la UdG, Lluís Ribera Masgrau, posa de relleu que prop d´un 70% dels establiments a la zona afectada per una possible inundació provocada pel riu Onyar al seu pas per Girona té una vulnerabilitat «alta o molt alta». La tesi doctoral "La vulnerabilitat del comerç de la ciutat de Girona a les inundacions del riu Onyar", conformada per l´estudi de 568 locals, apunta que en gran part aquest factor es deu a la poca percepció que els responsables tenen del risc que suposa el riu.
La recerca alerta que es dibuixa «un escenari de poca adaptació al risc i propens a rebre, tard o d´hora, danys quantiosos a conseqüència d´un nou desbordament del riu». Els establiments estudiats estan sobretot a la Rambla, al carrer Ballesteries i a altres zones del Barri Vell i del Mercadal, com el carrer Santa Clara i el Mercat del Lleó. Un de cada quatre establiments en planta baixa es troba en l´àrea inundable, amb un període de retorn de 25 o de 50 anys. El període de retorn fa referència a la freqüència en què es poden produir inundacions. Ribera matisa: «Cal tenir present que això és només un càlcul probabilístic; és a dir, és la probabilitat que una inundació torni a ocórrer en un lloc determinat».
El professor exposa en el seu extens treball que «s´ha constatat una escassa percepció de risc dels comerços, ja que la majoria creu que no es veurà afectat per noves inundacions malgrat localitzar-se en una zona de risc molt alt segons l´Agència Catalana de l´Aigua. Tot i que l´amenaça física s´ha mantingut impertorbable, en canvi la vulnerabilitat s´ha incrementat per l´empenta del comerç a la ciutat i per l´atracció que suposen els carrers adjacents al riu. Així doncs, el risc de patir danys ha augmentat».
El perquè d´aquesta baixa percepció i l´augment de vulnerabilitat es deu a diverses raons: els canvis de titular d´establiments, on molts dels actuals no han viscut cap episodi d´inundació; els negocis familiars, que tenen més dificultat per fer front als danys; i el fet que els comerços cada cop utilitzen menys sistemes de prevenció. Respecte al canvi de titular dels establiments, es constata el dinamisme del sector comercial gironí, estudiat en base a la quantitat d´altes i baixes detectades. Això fa que «més de la meitat dels enquestats declari no haver viscut mai cap inundació a Girona malgrat localitzar-se en una zona amb alt risc d´inundació».
El predomini de negoci familiar provoca una vulnerabilitat més alta per la dificultat que suposa fer front a la destrucció del gènere i l´afectació del local amb els recursos propis d´una estructura econòmica més modesta. A més, una tercera part ja no viu a la ciutat «quan el temps de residència en les àrees en risc pot ser un factor positiu de conscienciació», exposa la tesi doctoral, amb dades de l´any 2004.
Finalment, el treball detecta que s´ha oblidat l´ús de sistemes per evitar l´entrada de l´aigua, com un altell. Només una minoria diu haver contractat una assegurança. Tot i això, l´autor deixa clar que «el peculiar sistema d'assegurances espanyol, en el qual es pot rebre una compensació per inundacions pel sol fet de tenir contractada una pòlissa genèrica encara que no inclogui aquesta amenaça, pot afavorir precisament la no contractació d´assegurances específiques contra inundacions».
Calen campanyes
El treball proporciona un punt de partida perquè l´Ajuntament i els comerciants puguin desenvolupar millors polítiques i mètodes per reduir la vulnerabilitat, sobretot perquè l´absència d´esdeveniments catastròfics contribueix a l´oblit de la situació de risc.
En aquest sentit, la tesi doctoral de Lluís Ribera exposa per exemple que cal «animar a contractar una assegurança. Entrenar els empleats en situacions d´inundació i utilitzar sistemes per evitar l´entrada de l´aigua (o fins i tot afavorir-ne la sortida) servirien per minimitzar els danys d´episodis futurs».
