Fira de Girona remunta la crisi i preveu tancar el 2017 amb un benefici proper als 50.000 euros després d'arrossegar pèrdues durant vuit anys. Des del 2009 l'entitat ha tancat els exercicis en negatiu. Unes pèrdues que sumades pugen a 1,3 milions d'euros (MEUR), però que no han suposat un risc important per a la Fira ja que s'han cobert amb estalvis propis i aportacions dels patrons. La directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, reconeix que en els darrers anys hi ha hagut una davallada de l'activitat, cosa que fins i tot ha comportat deixar de fer alguns certàmens perquè no eren rendibles (com l'Equus), ajustar despeses en general i afrontar també una reducció de plantilla. Ara, però, espera que el 2017 suposi "un punt d'inflexió" i Fira de Girona torni als números verds. "Afrontem un any fort i en positiu, i allò que cal és apostar per la inversió per poder vendre millor la Fira", concreta.
Signes de millora a Fira de Girona. Després que l'auditoria encarregada per la pròpia entitat hagi reflectit unes pèrdues de 57.375 euros l'any passat, la direcció està convençuda d'haver superat la crisi i preveu uns beneficis de 53.500 euros de cara el 2017. Si s'acaben confirmant aquestes xifres, suposaria un canvi important en els números de la Fira. I és que l'entitat ha perdut diners en els últims vuit anys, coincidint amb la crisi.
La directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, ha destacat la capacitat de la fundació per fer front a aquest dèficit. De fet, fins l'any 2009 Fira de Girona havia acumulat uns beneficis de 734.532,33 euros. Uns estalvis que han servit per compensar les pèrdues juntament amb les transmissions periòdiques dels patrons (Ajuntament, Cambra de Comerç, Diputació i Govern). En el cas de la Generalitat, aquestes s'han fet en concepte d'aportació de capital aquests darrers cinc anys (i han pujat a 455.000 euros).
Això ha permès fer front a les pèrdues, que des del 2009 sumen 1.300.717,88 euros. Ara mateix, la Fundació té un saldo negatiu d'111.185,33 euros. Però això no afecta el dia a dia, perquè Fira de Girona té prou flux d'efectiu -el conegut com a 'cash flow'- per pagar les factures a proveïdors i les nòmines del personal i afrontar nous reptes.
El 90% del pressupost, de les fires
"Hem de tenir en compte que gairebé el 90% del pressupost, que aquest any és d'1,2 milions d'euros, prové de les fires que nosaltres fem directament", concreta Cunyat. La directora explica que Fira de Girona no s'ha escapat dels efectes de la crisi, "com ha passat a moltes empreses", però també vol posar de relleu "l'esforç que s'ha fet" per equilibrar números.
Entre els sacrificis que s'han hagut de fer hi ha el d'eliminar algunes fires del calendari. Això és el que va passar amb l'Equus (que malgrat repercutir a la ciutat, no era rendible per a la Fira). A banda, s'ha reajustat gradualment la plantilla i dels catorze treballadors que hi havia, ara s'ha passat a set (i la despesa de personal, segons detalla l'auditoria, ha quedat en poc més de 327.000 euros).
Coralí Cunyat també precisa que al llarg d'aquests anys no només han perdut espònsors, sinó també aportacions per part dels patrons (que han baixat dels 384.286,76 als 242.162 euros). La Cambra de Comerç, per exemple, ara no les pot afrontar. I tot això, tenint en compte que fins a finals del 2016 s'estava tornant un crèdit d'1,2 MEUR que va permetre instal·lar aire condicionat al Palau de Fires, renovar els lavabos, substituir l'equip de megafonia o impermeabilitzar la terrassa que dona a l'Auditori.
"Posar la Fira al dia"
Ara, la directora explica que l'any passat ja van començar a notar una recuperació. "La Fira de Mostres va tenir un 11% més d'expositors i la contractació d'espais va créixer un 14%", concreta. Cunyat també ressalta que la dinàmica de la fira fa que s'intercalin exercicis forts amb d'altres de més fluixos (per exemple, perquè el Fòrum Gastronòmic és bianual). "Aquest 2017 sabem que serà un bon any i, per tant, les perspectives de creixement són altes", ressalta.
Per això, Cunyat considera que ara és el moment d'invertir, especialment per posar al dia l'edifici i modernitzar-lo. Entre d'altres, obrint una nova façana que doni a la Devesa, rehabilitar part de l'interior (en especial, la llotja de contractació), instal·lar sistemes de telecomunicacions i adaptar-se a les normatives actuals en matèria de seguretat (com ara, tenint més sortides d'emergència).
En paral·lel, la directora destaca que els objectius de cara a propers anys passen per dues vies: incrementar l'activitat de les fires pròpies, però també trobar més empreses -o particulars- que els lloguin l'espai per a certàmens (com ja passa amb el Girocàmping o la del Playmobil). "Per poder vendre la Fira de Girona a tercers cal que les instal·lacions estiguin a l'alçada", ha remarcat Coralí Cunyat.
