La ciutat de Girona té actualment 115 passos de vianants adaptats amb mòduls acústics que permeten a les persones invidents saber quan han de creuar gràcies als sons que van emetent. Aquests passos amb semàfors que poden fer sorolls estan situats en 39 indrets del terme municipal. Per exemple, poden comprendre els quatre passos que hi ha en una mateixa cruïlla. Normalment, permeten seguir una ruta concreta, que és la que habitualment utilitza una persona cega. Els semàfors no estan permanentment en funcionament. Són les persones invidents els que activen la instal·lació amb un aparell que porten a sobre. El mòdul es distingeix perquè els semàfors adaptats tenen tres caixes. Una per al color verd, una per al vermell i una tercera, a dalt, és l'aparell sonor.
La introducció d'aquests aparells sonors als semàfors es va fent a mesura que es van detectant les necessitats. Succeeix quan a l'Ajuntament li arriben les queixes o demandes d'alguna persona cega. Normalment l'invident acaba contactant tant amb l'ONCE com amb l'Ajuntament per tal d'aconseguir que se li pugui adaptar totalment el seu camí. L'organització fa un seguiment de la petició que es fa al consistori per tal que l'Ajuntament acabi incorporant el mòdul acústic al semàfor com més aviat millor.
El tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalà, admet que voldria posar més semàfors sonors, però que hi ha limitacions pressupostàries que ara mateix no ho fan possible. «L'ideal seria que totes les instal·lacions semafòriques estiguessin adaptades, però no és possible pel cost econòmic que suposaria. Però anem intervenint a mesura que detectem que hi ha necessitats», en base a peticions que fan els invidents. «Fem tots els esforços que estan a les nostres mans per tal de facilitar-los que puguin ser autònoms», insisteix. Joan Alcalà apunta que manté reunions amb els representants de l'organització a Girona de tant en tant.
El director de l'agència de l'ONCE a Girona, Fran Rodríguez, recorda que la llei preveu que tots els semàfors haurien d'estar adaptats. Admet, però, que no hi ha cap municipi que compleixi la normativa. Reconeix que Girona està «millor que altres municipis», però al mateix temps apunta que «té més recursos però també més ciutadans i, per tant, també més problemes». «Hem d'estar-hi a sobre, és una lluita constant», apunta Rodríguez, que ressalta la bona predisposició del regidor en aquesta matèria, tot i que encara hi ha camí per recórrer.
Els «encaminadors»
De fet, l'adaptació dels semàfors no és l'única «lluita» de l'ONCE. «Hi ha mil històries», diu el representant de l'organització de cecs. Un altre tema a debat són els denominats «encaminadors». Es tracta d'un tipus de paviment que hi ha a la vorera, just als passos de vianants, diferents a la resta. Són un conjunt panots ratllats situats de tal manera que dirigeixen directament als indivents en la direcció correcta per poder creuar un pas de vianants o per guiar-lo fins a un destí concret. Rodríguez assenyala que l'Ajuntament està treballant bé aquest tema i que tots els que s'estan posant s'estan posant bé, tot i que apunta que alguns estan mal col·locats i indueixen a una direcció que no és la correcta.
Des de l'Ajuntament, el regidor Joan Alcalà exposa que, ara mateix, a totes les obres noves que s'estan fent a l'entorn dels passos de vianants, s'hi estan col·locat els encaminadors. Aquestes tasques a la via pública són, per exemple, el rebaix dels passos de vianants, que consisteixen en generar una rampa que ajuda les persones amb cadires de rodes o la gent que va amb carretons de la compra a canviar de vorera. El responsable municipal de Mobilitat i Via Pública explica que temps enrere es van topar amb contradiccions normatives, ja que hi havia reglamentacions diferents que no coincidien a l'hora d'establir un criteri. «Ara allà on actuem ja posem sempre el mateix tipus d'encaminador i de la mateixa manera. Ho estem unificant», assenyala.
