L'Ajuntament de Girona ha iniciat el procés per expropiar temporalment 29 pisos buits propietat de 12 entitats bancàries per poder-los destinar a lloguer social. Es tracta de vivendes que estan inscrites al Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat i situades en una àrea que acredita una demanda forta d'habitatge com és la ciutat de Girona, de manera que compleixen amb les condicions de la llei 4/2016 per a poder ser expropiades i passar a disposició de l'Ajuntament durant un període d'entre quatre i deu anys. A més, el consistori s'ha assegurat que comptin amb cèdula d'habitabilitat, de manera que no requereixin excessives reformes per poder entrar-hi a viure. La primera tinent d'alcalde de Serveis Socials, Sílvia Paneque, va explicar ahir que han recorregut a la via de l'expropiació temporal perquè no han aconseguit arribar a un acord amb les 12 entitats en qüestió. En canvi, va assenyalar que estan negociant amb dues entitats més -Building Center i Bankia- amb les quals esperen tancar aviat un acord per aconseguir la cessió de 16 i 8-10 habitatges, respectivament. Per això, aquestes dues entitats no seran expropiades.

Segons va explicar ahir la tinent d'alcalde de Serveis Socials, Sílvia Paneque, actualment a Girona hi ha 269 habitatges buits de grans tenidors. D'aquests, 113 pertanyen a empreses immobiliàries, 80 a entitats financeres i 76 a agents dedicats a la compra-venda de béns. De les 269 vivendes, tanmateix, se n'han pogut localitzar 29 que compleixen amb tots els requisits per poder ser expropiades, i són els expedients que l'Oficina Municipal d'Habitatge ha decidit tirar endavant. «Amb aquest procediment es podrà donar resposta a les necessitats d'habitatge d'aquelles famílies que es troben en situació d'exclusió residencial», va indicar Paneque. En aquests moments, a Girona hi ha entre 20 i 30 famílies que tenen necessitat urgent d'habitatge, xifra que s'amplia fins a 120 si es tenen en compte les famílies amb necessitat de millorar el seu lloc de residència (ja sigui perquè viuen en espais massa petits o estan reallotjats en pisos d'altres persones, per exemple). Per a fer-hi front, l'Ajuntament disposa de 75 pisos de lloguer social de titularitat municipal i 40 cedits per la Generalitat. Amb aquests processos d'expropiació temporal, l'objectiu és millorar aquest parc d'habitatges.

La directora de l'Oficina Municipal d'Habitatge, Judit Espuche, calcula que el procediment per aconseguir l'expropiació d'aquestes vivendes d'entitats bancàries podria finalitzar-se a principis de 2018, que seria quan els pisos quedarien a disposició de l'Ajuntament per un període d'entre quatre i deu anys. L'expropiació, però, no és gratuïta, sinó que l'Ajuntament haurà d'indemnitzar els propietaris segons els criteris de lloguer social. Properament, el consistori enviarà una carta als titulars dels habitatges perquè acreditin, en el termini d'un mes, que disposen de contracte que n'habilita l'ocupació. Transcorregut aquest termini ja es podrà iniciar el procediment, que concluria si s'arribés a un acord per a la cessió de la vivenda.

Paneque va explicar que l'Ajuntament ha decidit tirar endavant aquesta via per davant de la sancionadora, ja que aquesta última s'ha demostrat «que no era efectiva», ja que és més llarga, no aconsegueix mobilitzar efectivament les vivendes i ha estat qüestionada a nivell judicial.