La junta facultativa de l'Hospital Josep Trueta de Girona (integrada per 34 caps de servei) ha fet públic el seu posicionament sobre el debat del nou hospital. En una compareixença han llegit un comunicat unànime on eviten el debat sobre la ubicació i refermen quin és el seu model de futur. Segons defensen, cal que Trueta i Santa Caterina unifiquin equips per tal de guanyar activitat i aconseguir més finançament. Per això, cal que els dos centres "no estiguin disgregats i tinguin capacitat per créixer" i acollir també el Campus de la Salut i les instal·lacions de l'Ibidgi. Malgrat que no s'han posicionat sobre quins terrenys són els més adients -al·leguen que només es mouen per criteris professionals i no interessos personals ni polítics- han alertat que l'espai de Domeny proposat per l'Ajuntament de Girona té un problema: bona part dels terrenys són privats. Per la seva banda, l'Ajuntament de Salt ha iniciat els tràmits urbanístics per permetre que es construeixin equipaments sanitaris al costat de l'actual hospital de Santa Caterina. Entre les reivindicacions, els facultatius també demanen que el Trueta sigui considerat de màxima complexitat, un fet que es traduiria en 10 MEUR més de finançament a l'any.

Un total de 34 caps de servei de l'Hospital Josep Trueta (dels quals 15 també ho són del Santa Caterina) han fixat el seu posicionament sobre la visió que tenen del nou hospital i del debat entorn si ha d'anar a Girona o a Salt. En un comunicat subscrit per tots 34, han refusat parlar directament de la ubicació i s'han centrat en defensar el model sanitari que creuen que ha de marcar el futur de la regió sanitària en els propers 50 anys. L'encarregat de llegir el comunicat ha estat el cap de Cardiologia del Trueta, Ramon Brugada.

Per una banda, argumenten que el Trueta està infrafinançat i que hauria d'estar classificat com a centre de màxima complexitat (nivell 6). Aquesta classificació només la tenen hospitals de Barcelona però els caps de servei asseguren que, per activitat i complexitat, el centre hauria de tenir aquest màxim nivell. Això suposaria, segons defensen, rebre 10 MEUR més de finançament a l'any.

Unificar centres en un gran parc hospitalari

Per això, consideren que quan es planteja l'horitzó d'un nou hospital cal unir esforços i equips amb els del Santa Caterina per guanyar musculatura i aconseguir que s'elevi la classificació fins al nivell 6. En paraules dels representants de la junta facultativa, cal parlar d'un Parc hospitalari de Girona, que unifiqui Trueta i Santa Caterina i que sumi, a més, les facultats de Medicina i Infermeria i les instal·lacions de recerca biomèdica de l'Idibgi.

"Considerem imprescindible continuar amb les aliances dels serveis assistencials dels dos hospitals fina a incorporar tots els professionals de les especialitats dins un mateix equip en el nou parc hospitalari", recull el comunicat. Els caps de servei coincideixen en afirmar que el nou Trueta "no pot néixer disgregat en el territori ni tampoc néixer predestinat a no tenir capacitat de créixer". A més, afegeixen que darrera del seu posicionament només hi ha arguments professionals i assistencials i que, en cap cas, es mouen per interessos personals o polítics.

No desvetllen obertament ubicació

Per tot plegat, demanen al Departament de Salut que atengui les seves peticions i que fixi data per a la redacció i execució del nou projecte, així com assignació al pressupost per a la planificació i inici de les obres. Més enllà del model assistencial del nou hospital, existeix el debat viu sobre si s'ha de situar a Girona (als terrenys oferts per l'ajuntament a la zona de Domeny) o a Salt, a tocar de l'actual Santa Caterina.

L'ajuntament de la capital ha ofert uns terrenys de 100.000 m2 a la conselleria i no renuncia a quedar-se sense l'hospital de referència, mentre que la població veïna de Salt ha iniciat els tràmits urbanístics per adequar uns terrenys a tocar del Santa Caterina per tal que tinguin un ús per a equipaments sanitaris.

Els facultatius han remarcat que no volen entrar en lluites de territoris ni en debats polítics i que només posen sobre la taula condicions des del punt de vista de model assistencial. Això sí, demanen que el nou Trueta es construeixi allà on es garanteixi el compliment de tots els requisits que demanen.

Sobre els terrenys de Domeny, opinen que poden tenir "limitacions per créixer" ja que bona part estan en mans privades i caldria arribar a un acord i invertir diners. En canvi, els terrenys dels quals disposa Salt són 100% públics i estar a tocar de l'actual Santa Caterina, un fet que permetria unir els equips mèdics tal i com reclamen des de la junta facultativa. Per tant, malgrat que els caps de servei no han volgut dir-ho obertament, l'opció de Salt és la que, de lluny, està més ben posicionada sota el punt de vista de la junta facultativa.

"Hem d'anar junts, la disgregació territorial no ens pot restar massa crítica ni assistencial; quant més potent sigui el nou hospital més capacitat tindrem d'aconseguir finançament i també enfortir llaços amb la recerca i la docència", ha defensat el cap de servei d'Oncologia Mèdica, Joan Brunet. Fins ara, ja hi ha serveis dels dos hospitals que treballen de manera coordinada però l'aposta dels caps de servei és unir tots els equips per poder atendre més pacients i tenir més recursos per a l'especialització.

Una visió que també comparteix el cap d'Endocrinologia i Nutrició, Wilfredo Ricart. "Per ser competitius hem d'anar junts, la decisió és dels polítics però seria un error anar separats, no hem de pensar en clau de Girona o Salt sinó en el benefici de tota la regió sanitària on hi ha més de 800.000 persones", ha manifestat.

El document acordat pels 34 caps de servei s'ha enviat al Departament de Salut, a l'ICS, al CatSalut i a l'Ajuntament de Girona. En canvi, no s'ha fet arribar a l'Ajuntament de Salt. "No ens han vingut a buscar per saber la nostra opinió", ha reconegut el cap de servei de Cirurgia General, Antoni Codina.

Des de la junta facultativa remarquen que fa dos anys ja es van pronunciar en la mateixa línia però que han volgut tornar a reafirmar el seu posicionament vist el debat generat. De la mateixa manera, han apuntat que la visió del Departament de Salut també és la d'un "model unificat".