Un nou informe extern dona per bona la possibilitat de descatalogar la façana del garatge Forné de Girona. Aquest nou estudi assenyala que la façana de l'edifici, obra de l'arquitecte Joan Maria de Ribot i executada entre 1956 i 1957, està deteriorada i que els materials dels elements exteriors, majoritàriament d'alumini, són simples i tenen molt poc valor.
No és el primer informe que encarrega l'Ajuntament, com també ho van fer els propietaris de la finca. Aquests estudis han anat donat diferents versions de les conseqüències de mantenir la catalogació totalment o de manera parcial o de retirar-li la protecció integralment. Al mateix temps, el col·legi d'arquitectes sempre ha mantigut que l'edifici s'ha de mantenir catalogat totalment pel seu alt valor arquitectònic.
Aquest nou estudi és el de l'arquitecte Ignacio Paricio. El setembre de l'any passat, l'Ajuntament li va encarregar l'informe per uns 16.000 euros, per tal que estudiés si realment es tractava d'una finca amb suficient interès com per mantenir-la protegida o si estava justificat descatalogar-la. Es va encarregar després que, el març de 2015, el ple iniciés els tràmits de la descatalogació, amb els vots a favor de CiU, el PP i dos regidors no adscrits (Carles Palomares i Carles Bonaventura). Aquests tràmits inicials es van fer d'acord amb els propietaris del garatge, a canvi que aquests retiressin una demanda judicial.
Un arquitecte premiat
Paricio és autor d'obres premiades com el de l'antic Banc d'Espanya de Girona o la Nau Simón a Canovelles (Premi FAD) i la Nau Simón a Olot (Premi Nacional d'Arquitectura de la Generalitat de Catalunya). Altres de les seves obres són el Dipòsit de les Aigües com a biblioteca universitària, la rehabilitació del Convent dels Àngels, la remodelació del Mercat de la Boqueria, un hotel al Vendrell, o l'edifici d'oficines del Fòrum, entre altres.
El nou document és el que ara està analitzant l'equip de govern amb els serveis tècnics per si decideix demanar la descatalogació de la façana, tot i que suposaria un procediment llarg i, per tant, no seria d'avui per demà. En cas que s'apostés per aquesta opció, s'hauria de presentar un informe al Departament de Cultura per tal que dugués a terme, si ho considerés adient, la descatalogació de la façana. Posteriorment, el procés de desprotecció també s'hauria de portar al ple perquè li donés validesa.
El tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalà, ha explicat que abans de prendre qualsevol decisió volien disposar d'un informe «imparcial d'un expert». El regidor va dir que en tot el procés ha volgut ser «molt prudent» i que ara s'està estudiant amb detall el text. L'objectiu és no patir un nou cas com el del xalet Tarrús, on després d'un llarg litigi l'Ajuntament va acabar pagant quasi 1,5 milions d'euros als propietaris de l'immoble del carrer de la Rulla per haver protegit l'edifici singular. En principi, havien de pagar quasi 2,4 milions, però es va acabar negociant una rebaixa a canvi de permetre sostre edificable.
Gran part de l'edifici, situat a l'encreuament entre la carretera Barcelona i el carrer Lorenzana, davant de l'estació de tren, està en desús des de fa anys. L'Ajuntament va decidir protegir-lo l'any 2008 incorporant-lo al pla especial de protecció del patrimoni i posteriorment al text refós del pla general d'ordenació urbana, juntament amb altres edificis singulars de la ciutat. Es destacava sobretot el mur cortina de vidre i una rampa en forma de cargol, per on pujaven els vehicles, de la marca Seat. Els propietaris de l'antic garatge van protestar perquè se'ls impedia pràcticament qualsevol reforma però la protecció va tirar endavant i el cas va arribar als jutjats.
