Avui és d'aquells dies que com a alcalde sents una buidor immensa, una tristor molt gran perquè ens ha deixat en Salvador Sunyer i Aimeric, fill predilecte de la Vila, alcalde de Salt durant els anys 1983-1991, diputat, senador, Creu de Sant Jordi i president del Fons Català de Cooperació al desenvolupament, però per sobre de tot ens ha deixat una persona que per mi i per a molta gent de Salt ha representat i representarà una forma de ser i de fer, exemple a seguir per a moltes generacions i que entre tots hauríem de ser capaços de preservar en la memòria.

En Salvador era una persona que respectava la discrepància, tolerava allò diferent perquè l'enriquia personalment, sabia fer i estar i tenia una vida amb una activitat cultural, cívica i social dignes d'admirar.

Representava també el valor del compromís, un compromís que en Salvador va tenir amb el poble de Salt, essent-ne el primer alcalde després de la democràcia i exercint-ne d'ambaixador arreu on anava.

Compromís amb la llengua, la llengua que tant t'estimaves, la llengua que no es podia ensenyar a les escoles i que estava perseguida, la llengua que tu vas defensar i ensenyar a tanta i tanta gent de Salt i d'arreu de les comarques.

Compromís amb el país, sí, també amb el país i la seva gent. Orgullós m'explicaves com, malgrat el teu delicat estat de Salut, havies volgut anar a la darrera diada de l'11 de setembre, i com d'orgullós estaves que s'hagués fet a Salt, el teu Salt. De fet, te n'has anat el mateix dia que el president ho anunciava, i orgullós has dit: Tenim data i pregunta. Sense data i pregunta no haguessis marxat tranquil.

Gràcies, Salvador, per la teva saviesa, gràcies per compartir-la i gràcies sobretot per ser-hi.

Salt i la seva gent et trobarem molt a faltar, allà on siguis, una abraçada.